Una col·laboració enyorada

Written by corvivaldi on . Posted in Cròniques Vivaldianes

La Coral Rella, cor de pares i amics d´IPSI que buscaven un director, va ser el meu primer contacte amb l´Escola.En Joan Rodà, el seu director, havia decidit que un canvi era necessari i convenient. Corria l´any 1983. Dos anys més tard, em vaig trobar treballant com a professor de música a IPSI i tenint com a company en Joan, malgrat que no vam tenir una relació d´amistat fins l´any 1992, en què li vaig proposar que el treball de 2n de composició que cursava amb en Carles Guinovart al Conservatori, el fes pensant en les forces disponibles a l´escola: el Cor Vivaldi, el Cor Mozart i un ja llavors magnífic pianista, alumne de 8è d´EGB, anomenat Josep Buforn.

En Joan no s´ho va fer dir dues vegades i s´hi va posar de valent i, sobre textos propis basats en Plató, Aristòtil i d´altres filòsofs, va escriure un magnífica cantata anomenada Oh, música, que parlava de la visió que despertava la música als antics filòsofs. A partir d´aquí la nostra relació es va enfortir i donà com a fruits musicals una nova peça; Jocs d´aigua amb la qual aconseguírem el 2n premi al Festival Internacional de Cantonigròs, l´any 1995 i que aquell mateix any enregistraríem. Iniciàrem llavors un projecte de composició d´una òpera sobre un conte de Francisco Pesqueira: Raons d´estat.

En Joan treballà amb en Paco colze a colze durant gairebé un any i aconseguí una obra de gran nivell però de dificultats tècniques i de concepció musical superiors al nivell del Cor Vivaldi d´aleshores i no va ser possible interpretar-la, tal i com era el nostre desig. Vam continuar col.laborant plegats i a finals de 1996 apareixien unes cançons de Nadal per a cor de veus blanques i piano que es van enregistrar a TV3 i van ser televisades la nit de Nadal d´aquell any al Canal 33.

El darrer projecte, en el qual en Joan tenia posades un munt d´il.lusions, eren unes cançons populars harmonitzades per a un treball divulgatiu. El dia abans de morir, el senyor Amorós i jo el vam anar a visitar a Arenys, on tenia la seva residència i, malgrat trobar-se molt malament es volia aixecar del llit per pujar al seu estudi i ensenyar-nos les darreres notes que havia escrit. No li vam deixar fer-ho, és clar, i la mort, que vindria aquella mateixa nit, deixà inacabats els pentagrames que ell s´esforçava a omplir malgrat el dolor que el perseguia a totes hores i que no el deixava viure.

El Stabat Mater de Pergolesi, música coral, la música que ell més estimava, el va acompanyar a l´hora del comiat, unit en intima comunió amb l´estima i l´admiració de tots els que vam tenir l´honor de gaudir de l´escalf de la seva amistat.

Trackback from your site.

corvivaldi

This information box about the author only appears if the author has biographical information. Otherwise there is not author box shown. Follow YOOtheme on Twitter or read the blog.
Margarita Cabero (mànager del Cor Vivaldi) • corvivaldi@ipsi.cat • +34 93 453 65 59 / +34 699 44 34 54

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca