Velles glòries: Què se n’ha fet de…?

A Cantonigròs,l’any 1997 *                                                A Mèxic, Districte  federal.

Dream Team (1)
aribauova

1) Eva Aribau Serret  “Aribauova”


 

Vaig cantar al Cor Vivaldi fins que al Festival Internacional d’Arezzo em van fer fora, amablement, per excedir l’edat. Allà me’n vaig adonar que ja no era tan “infantil” i que, potser,havia arribat el moment de marxar. Va ser una experiència musicalment i emocionalment extraordinària. Em van canviar el nom (Aribauova), vaig fer grans amics, vaig conèixer món i grans peces musicals. Com que ens aferràvem a quedar-nos al cor, vam crear el Cor Jove amb algunes de les velles glòries però només va durar algunes edicions. He anat tastant altres cors i grups però mai cap m’ha robat el cor com el Cor Vivaldi.

* Amb Mariona Llobera i Ariadna Tremoleda!


Ariadna retocada
Amb el Cor Vivaldi, l’any 1999
Ariadna tremoleda i nens

Amb els seus fills, actualment

 

 2) Ariadna Tremoleda Panyella


Vaig començar a cantar al Cor Vivaldi quan tenia 5 anys. De fet, més que a cantar, a mirar com cantàven des de sobre del piano, l’Oscar deia que era la mascota del cor! 12 anys de records intensos que sovint em vénen al cap: com ens va costar “El testament d’Amèlia”; quina diversió amb Chip and his dog i fent de capità pirata a The Golden Vanity; quina emoció tan profunda quan vam guanyar   el primer premi a Cantonigròs o a Arezzo; quin aprenentatge cada cd que vam enregistrar. L’Oscar em va regalar una infantesa plena de música de gran alçada, amistats inoblidables i em va ensenyar el valor de treballar-se la voluntat per aconseguir el que vols. Ara sóc mare del Nael i l’Ainara, que canten tot el dia i sempre he seguit cantant i estimant la música!



L’any 1994 als Escolapis de Diputació

iona vivaldi

Mariona Llobera

                                                                                               L’any 2009 al concert 20 de 20 el 20

3) Mariona Llobera Trias

Vaig ser durant tot el meu pas pel Cor la “contralt tímida”, i encara ho sóc una mica… 😉 Penso que això no es cura amb l’edat
La meva generació vam gravar els primers CDs, vam guanyar els primers premis a Cantonigròs, Tolosa, Arezzo…vam fer les primeres  estades a St Joan de Fàbregues… s’ha de dir clar i català: vam ser el DREAM TEAM, i ningú no ho pot negar! 😉 Ningú no cantava amb aquell sentiment, feia aplaudir a mig Nigra Sum al públic, plorar les iaies, tirar ciris d’esglésies amb el Tutira Mai…
I entre concerts i concerts pensava: “tan de bo pogués viure així sempre, que la meva feina fos cantar en un cor i voltar pel món”. Doncs així ha estat i ho he aconseguit! Ja fa una pila d’anys que visc de la música, de cantar en cors i formacions professionals i de tant en tant penso que vaig tenir visió de futur a la meva adolescència!


                       L’any 2010 a l´Auditori Axa                       Ara, al Japó
Granjobani
Granjobani ara

4) Marta Jobani Alguacil ” Granjo”

Recordo perfectament quan vaig entrar de recluta al Cor Vivaldi amb 10 anys, era un dels meus somnis! Amb 11 anys vaig fer el meu primer concert de Nadal i crec que anava bastant perduda… Però recordant-ho ara m’adono de tot el que vaig aprendre i com vaig canviar. El Cor Vivaldi és l’única cosa que em va acompanyar durant quasi tota la meva infancia i adolescencia, i hi vaig fer moltíssims records. Quan era una principiant admirava a les noies que feien solos així que amb l’ajuda de l’Oscar i la professora de cant em vaig esforçar molt fins que vaig poder fer solos jo mateixa. Una experiència inoblidable! Alguna vegada es desesperaven amb mi perque vaig tenir la meva época de “rebelde” i portava collarets de punxes  a les esglèsies, però em divertía molt quan l’Òscar al·lucinava amb el que portava cada dia!
Ara mateix estic vivint al Japó fent un programa d’intercanvi i aprenent l’idioma, i encara que aquí no canti en un cor aprofito per anar al karaoke sempre que puc! Abans de marxar vaig estar tres anys als Cor Madrigal, però haig de dir que l’experiència de ser part del Cor Vivaldi és irrepetible per molt que puguis acabar  al millor cor del món. Encara em fa il·lusió quan algú em crida “Granjo!” pel carrer…
PS: Granjo és el diminutiu de Gran Jobani!


5) Maria del Mar Mañes “Lady Mañes”

 
abans
actual

 

 

Vivaldiana sui generis fins el 2006, traductora des del 2010, viatgera incansable des de sempre. La passió pels idiomes m’ha portat a viatjar pel món i viure a llocs com Saarbrücken (Alemanya), Salzburg i, actualment, Viena (Àustria), però la música m’ha acompanyat allà on he anat. Mentre acabo el doctorat, també estudio una setena llengua estranger

Després de l’etapa escolar, he cantat a diversos cors, tant a Barcelona com a Alemanya i a Àustria, però cap no m’ha marcat tant com el Cor Vivaldi, que em va obrir les portes al món de la música i a una gran varietat d’experiències amb les quals molts adolescents segurament ni s’atreveixen a somiar, com ara enregistrar CDs, cantar al Liceu i al Palau de la Música, compartir escenari amb grans noms de la música mundial, conèixer la geografia europea
concert a concert, anar de gira per Estats Units… El Cor Vivaldi m’ha fet créixer, sobretot, com a persona i és una experiència que no oblidaré mai.

Leave a comment

Margarita Cabero (mànager del Cor Vivaldi) • corvivaldi@ipsi.cat • +34 93 453 65 59 / +34 699 44 34 54

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca