Cor Vivaldi

Benvinguts al web del Cor Vivaldi! Guanyador de premis nacionals i internacionals, el componen alumnes de l´Escola IPSI de Barcelona, que dediquen tots els seus migdies a assajar. Promou la creació de noves obres a compositors del país i de fora. Mitjançant la millor música coral,que presenta al seu propi cicle de concerts al Conservatori del Liceu i arreu on li demanin, ha esdevingut una veritable escola de cant,música i civisme amb el compromís de la millora constant de tots i cadascun dels seus membres. Celebra el seu 30è aniversari.

Notícies Destacades

Cor Vivaldi: present i futur

Written by corvivaldi on . Posted in Cròniques Vivaldianes

Inexorablement, la proximitat de la fi del curs ens anuncia, també, el final d’una altra temporada musical. Ho fa, però, amb un autèntic “tour de force”. Així doncs, durant el mes de juny, el Cor estarà present per primera vegada, a la programació del Grec 2011, dins d’una creació de Calixto Bieito i Marc Rossich anomenada Voices, una mena de reflexió sobre la mort ( Una passió moderna, s’autodefineix) amb música de diferents autors i interpretada per actors i actrius daneses en….danès! Uns dies abans, i juntament amb el Cor Madrigal i l’OBC sota la direcció del seu titular, Pablo González, tenim quatre execucions de la monumental 3a simfonia de Gustav Mahler, a l’Auditori de Barcelona, Sala Pau Casals. El 14 de juny, Bestiolari d´Albert Guinovart amb la col.laboració de Christian Cooker, il·lusionisme i prestidigitació, a l’auditori AXA amb motiu del tradicional concert de fi de curs. Per acabar el mes, el concert del nostre Cicle, que tindrà lloc el dia 26 de juny a l´Auditori, amb l’orquestra Terrassa 48 i amb un programa amb obres de Mozart i Michael Haydn ( Misses Sancti Aloysii i Leopoldi: molt rarament programades a casa nostra, malgrat la seva indubtable qualitat…)

I… pel juliol… encara ens queden unes funcions de Carmen de Bizet que, llavors sí, constituiran el “fi de festa” del curs 2010- 2011, un curs de treball intens que finalitza, és clar, amb treball intens i que, novament, ha donat una idea de l’enorme treball que són capaços de fer aquest extraordinari grup de joves artistes.

El curs vinent, com no podria ser d’altra manera, ens portarà noves programacions i més sorpreses. La primera, la col·laboració amb el cantautor Joan Mas (no confondre amb l´empresari artístic!) amb un concert al Palau de la Música, el 19 de setembre.

El nou cicle Mas i Mas Cor Vivaldi a l´Auditori començarà el 13 de novembre, amb un concert de música religiosa dels segles XX i XXI anomenat Coelo in terra amb obres d´autors diversos que tenen en comú una manera d’escriure entenedora i atractiva per a tota classe de públics. Seguirà l´actuació amb la col·laboració de cantaires de totes les èpoques, amb motiu de l’acte de celebració del 50è aniversari d´IPSI al Palau de la Música, el 20 de novembre, però prèviament, a finals d’octubre, el Cor Vivaldi haurà participat al Tolosako Abesbatzan Lehiaketa, un dels concursos corals més importants d´Europa, i, seguint amb els concursos, a principis de desembre, participarà, a Bilbao, al Gran Premio Nacional de cant coral, representant, com a guanyador absolut, del concurs La Antigua Abesbatzak que va tenir lloc a Zumárraga l´any 2010.

Per Nadal, el gran arranjador americà Kirby Shaw, retornarà de nou amb una nova creació: A catalan Christmas Suite, una col.lecció de nadales catalanes amb un afegit sorpresa, arranjades totes elles en clau de jazz que segur que farà les delícies de tots els nostres seguidors. Per si això fos poc, el reconegut pianista de jazz Ignasi Terraza i el seu trio seran els artistes que acompanyaran el Cor en aquesta nova creació.

Ja a la primavera, i conjuntament amb la secció masculina del Cor Madrigal, oferirem un concert molt especial, una mena de pressentiment de la festivitat de Sant Jordi, que sota el títol Els top ten ens oferirà aquelles obres mestres de la música coral catalana que tot aficionat a la música coral hauria de conèixer. Hi podrem escoltar obres de Nicolau, Manen, Lluis Maria Millet, etc… en definitiva, “la crème de la crème”. Això serà el 22 d´abril, com sempre, a l´Auditori de Barcelona.

I per acabar el curs, una nova visió, amb només veus iguals, d´un compositor prou emblemàtic per a nosaltres: Antonio Vivaldi. Del músic conegut com Il Prete Rosso interpretarem, conjuntament amb el Cor Infantil amics de la Unió i l´Orquestra de Cambra, ambdues formacions de Granollers, les obres Magnificat i Gloria. La versió vol ser historicista, i serà executada només amb veus blanques, ja que hom diu que les obres de Vivaldi, dedicades a les noies de l´Hospedale della Pietá no podien haver mai estat cantades amb veus masculines, ja que els estava prohibida l’entrada al recinte. Nosaltres,sense prohibir l’entrada al públic masculí, tancarem amb aquesta interpretació la temporada 2011- 2012.

A l’espera de començar aquesta apassionant nova temporada,us desitgem, a tots, un molt bon estiu!

Juny 2010. Cor Vivaldi: final de curs amb emoció

Written by corvivaldi on . Posted in Cròniques Vivaldianes

Després d´un començament emocionant ja comentat en passats números, afrontem el final de curs amb tres destacades actuacions.

La primera, una de les més importants de la vida del Cor, va tenir lloc a Madrid, ciutat en la qual ja havíem actuat en anteriors ocasions, però aquesta vegada ho vam fer de manera molt especial, a l´Auditorio Nacional, dins el 37è cicle que organitza la Universidad Autónoma de Madrid i que rep l’inspirador nom de “Grandes autores e intérpretes de la Música”.

Un programa de música religiosa francesa, amb obres de Poulenc, Fauré, Messager i Caplet, desgranat amb gran èxit davant d´un relativament nombrós i atent públic que, malgrat l’hora tardana ( 22.30!!) va aplaudir amb molta contundència i entusiasme les nostres intervencions, acompanyades a l´orgue per Arnau Farré i amb les intervencions solístiques de Marta Jobani (solista del Cor) i el baríton Iñaki Fresán. Prèviament al concert de l´Auditorio Nacional, el dia abans, el Cor va oferir un altre concert, a cappella, en benefici de l’ONG “Agua de Coco” a la bonica Església de Las Calatravas, en ple centre de Madrid.

I ja de tornada d´aquest repte, abordem el programa que ens portarà al darrer concert del curs: Cor i Cobla. Serà el dia 27 de juny a l´Auditori de Barcelona i comptarem, en aquesta ocasió, amb una agrupació molt especial: la Cobla la Principal d´Amsterdam, probablement l’única cobla del món que no parla català! Però, per si tot això fos poc, el gran pianista i compositor Albert Guinovart, unirà el seu extraordinari talent a les nostres forces per interpretar, tots junts, el seu Concert per a cobla, cor i piano, sobre temes de Mar i Cel.
Enmig de la preparació d’aquest gran esdeveniment, al qual, des d’aquí, us animem a assistir- hi (és un programa extraordinari!) vam decidir posar una mica d´emoció a les nostres vides i ens vam preparar per a un concurs: l´Antigua Abesbatzak Lehiaketa, que va tenir lloc a Zumárraga, Euskadi, el cap de setmana del 21 al 23 de maig. Aquest concurs porta el seu guanyador al Gran Premi de Cant Coral d´Espanya que se celebrarà la tardor del 2011 a Ejea de los Caballeros.

A més del Cor Vivaldi, es van presentar a concurs tres altres cors: un de Madrid, un del País Basc i l’altre d’Astúries. En joc, dos únics premis: millor interpretació d’una obra del compositor obligat (Josu Elberdin) i millor qualitat en l’execució del repertori ofert. Ja se sap que els concursos sempre resten oberts fins al moment de la veritat, l’execució, en la qual el cor, en lluita contra ell mateix, ha de donar el millor possible i pregar, a la vegada, per tal que els altres no arribin a l’alçada que ells han deixat. Això mateix deuria de passar a la bonica ermita de Zumárraga, perquè el Cor Vivaldi es va alçar amb els dos únics premis existents de manera molt clara, amb una execució que va merèixer les més positives consideracions per part dels membres del jurat. Dos trofeus més a la vitrina del Cor i premi especial,que atorga el que signa, a la capacitat innegable d´aquest grup extraordinari. Si al darrer número dèiem:
– potser no són el millor grup, però són els- les millors per la seva actitud, etc…
ara hem de dir:
– són els- les millors per la seva actitud i, a més, són tan bones com qualsevol altre Cor Vivaldi de la història!

Queda dit. Per molts anys!

Bèsties i Pirates: la màgia del Cor Vivaldi

Written by corvivaldi on . Posted in Cròniques Vivaldianes

Bèsties i Pirates ha estat el nom de la darrera producció del Cor Vivaldi. Un programa que, si bé no era d´estrenes absolutes, ha marcat un abans i un després dels programes vivaldians.

The Golden Vanity és una petita òpera de Benjamin Britten escrita especialment per als Wiener Sängerknaben amb la petició implícita que no hi podien sortir papers femenins. Ens trobem, doncs, davant de la primera òpera obertament misògina de la història de la música.

El llenguatge que utilitza Britten no efectua cap tipus de concessió al públic. Com que parla de la confrontació entre el bé i el mal, el compositor decideix escriure en dos colors diferents: blanc i negre, que traduït al llenguatge musical vol dir que la mà dreta toca tecles blanques i la mà esquerra… negres. Si ho proveu a casa, veureu que el resultat és, com a mínim, curiós. D’això se’n diu bitonalitat i és un procés molt utilitzat en la música dels compositors francesos de mitjans de segle XX.

En aquesta ocasió, la petita òpera anà acompanyada de dibuixos animats de Cristina Losantos (mare de l´Escola i del Cor Vivaldi) que creà, en col.laboració amb Pere Puig, un seguit d’il·lustracions molt escaients que ajudaven a seguir el llibret de l’obra.

A la segona part hi teníem una obra d´Albert Guinovart que va estrenar al seu dia el Cor infantil Amics de la Unió de Granollers, que dirigeix Josep Vila i Jover. Guinovart, sobre textos de Miquel Desclot provinents de l’obra Bestiolari de la Clara, crea, com és habitual en ell, un seguit de cançons amb melodies intenses i riques harmonies que, des d’un bon principi, captiva l´espectador. En aquesta ocasió, l’actuació del Cor anà acompanyada de la del mag de 14 anys Christian Cooker, que efectuà diversos trucs de prestidigitació basats en els textos de Desclot durant l’execució musical. Era la primera vegada que un mag actuava amb un cor al nostre país i les opinions sobre una tal experiència foren del tot diverses. Una part del públic, molt majoritària, opinà que l´actuació del mag distreia de la música i feia passar el Cor a un segon pla, mentre que una altra part en lloava la novetat i frescor que això representava. En tot cas queda aquí l‘experiència! Per si tot això fos poc, el Cor encara va trobar temps, sota la direcció de Margarita Cabero, actual manager del Cor i experimentada professora de dansa, d’elaborar una coreografia sobre la darrera de les cançons del Bestiolari, Ull de bou de Festa Major (a propòsit: sabíeu que l´ull de bou és l’ocell més petit de la fauna ibèrica?)

Per acabar- ho d’adobar, vam comptar, també per primera vegada al nostre país (potser fins i tot al món, qui sap?) amb publicitat dins d´un concert de música clàssica. En efecte, aprofitant els continguts de les cançons vam incloure dues firmes que, amb una petita aportació econòmica, van poder sortir en pantalla.

Probablement sigui aquest programa un dels que més ens ha fet treballar a tots en tota la nostra existència i no es pot dir que no haguem treballat! Personalment, tant en la meva vessant de director com la de pianista, considero que el treball va ser més que intens (Guinovart, ai! no plany els pobres pianistes i escriu tota classe de dificultats… que, per a ell, és clar no tenen cap transcendència). La part escènica, per posar un exemple, va necessitar moltes hores per tal de poder assolir el nivell necessari per una producció a l´Auditori. Isaac Stern, el gran violinista jueu, deia que l’artista ha de practicar i practicar fins que l’error sigui impossible. Va quedar comprovat que Stern, per si hi havia algun dubte, tenia tota la raó!

20 de 20 el 20

Written by corvivaldi on . Posted in Cròniques Vivaldianes

Sota l’aparentment enigmàtic títol de 20 de 20 el 20, es celebrà, a l’Auditori de Barcelona, el darrer concert corresponent al vintè aniversari del Cor Vivaldi.

En aquesta ocasió, i de manera molt especial, van ser 36 les ex- cantaires que van unir les seves veus a les de l´actual Cor Vivaldi per tal d´interpretar 20 cançons de 20 anys …en un 20 de desembre. En escena, per tant, seixanta cantaires d´ahir i avui.

Mares ja, algunes d´elles, plenament integrades al món del treball la majoria, les exvivaldianes van saber trobar el temps i les ganes (moltes!) per unir les seves veus i poder participar en una sola, però fantàstica actuació, posteriorment retransmesa per TV3, el diumenge 7 de març al Canal 33.

Va ser una gran sorpresa veure com la memòria no havia traït cap de les excantaires. La majoria d’elles, podien cantar, fil per randa, les cançons amb la mateixa interpretació, el mateix fraseig, fins i tot amb els mateixos errors que feien quan cantaven al Cor!

El concert, amb la participació del grup de campanes de l´Escola, que dirigeix Carolina Corral, es desenvolupà amb molta lleugeresa i ja des de un bon principi, el públic assistent a la sala Oriol Martorell de l´Auditori de Barcelona, va mostrar el seu entusiasme per la sonoritat desbordant del gran cor que tenien davant seu. En acabar el concert i ja en un ambient absolutament distès, va seguir un piscolabis que va servir per trobar- se i conversar, com no podia ser d’altra manera, dels “vells temps”. Unes paraules del senyor Antoni Amorós i la projecció d’un “power point” realitzat per la nostra mànager, la Maria Ibarz, a partir d´antigues i més recents fotografies, preludiaren l’entrega a qui signa el present article d’una placa commemorativa conjuntament amb un llibret on les diverses cantaires hi van anar estampant els seus pensaments (molt emocionats, tot cal dir- ho…) sobre el que havia significat la seva participació al Cor Vivaldi.

Vint anys, en pedagogia, tal i com va dir el senyor Amorós en la seva intervenció, no són una gran quantitat d´anys. Passen ràpid, com una exhalació, sense gairebé adonar- se’n… i un no és conscient de la dimensió aproximada de la seva tasca fins que és capaç de veure diferents generacions unides en un mateix objectiu. Això passa molt poques vegades, no cal dir- ho, però quan passa… hom comença a ser conscient, mínimament, de dues coses:
La primera, que els anys no passen en fals i que, conseqüentment i de manera indefectible arribem, poc a poc, a la maduresa, i la segona, i potser més important, un comença a ser conscient de què significa crear una determinada escola i també del que ha estat fent, dia a dia, setmana a setmana, mes a mes, durant aquests magnífics, intensos, vibrants, darrers vint anys…

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca