Vint-i-cinc anys en vint-i-cinq preguntes. Part I

Written by corvivaldi on . Posted in Cròniques Vivaldianes

Sovint parlem o sentim parlar de manera poc precisa sobre projectes o realitats que, per la raó que sigui adquireixen fama i traspassen la realitat local, convertint- se en agrupacions amb un “pedigree” considerable. El Cor Vivaldi, que recordem- ho, compleix aquest any el seu 25 aniversari, no pot ser pas l’excepció i així, sovint, he hagut d’aclarir afirmacions que no s’ajustaven pas a la realitat, o que no eren certes, i que normalment responien a una manca d’informació o de coneixement de què és el que fem al Cor. En aquest article hi trobareu resposta a dotze de vint- i- cinc preguntes que, qui més qui menys, en parlar d’aquesta agrupació coral, reconeguda com una de les més importants del país, es deu haver fet algun dia. Al proper número, les tretze preguntes restants. Si voleu, podeu suggerir- ne, tot i fent- me les arribar a musica@ipsi.cat

Mentre espero les vostres aportacions, parafrasegem Goethe i diguem alt i clar: més llum! (sobre el Cor Vivaldi)
1) Què és el Cor Vivaldi?
El Cor Vivaldi és un dels cors de l´Escola IPSI. Fundat l’any 1989, constitueix la punta del “iceberg” musical “ipsiac”. Els cantors són tots alumnes de l´Escola. Assaja cinc cops a la setmana en horaris de migdia i durant l’any efectua al voltant de les 40 prestacions, entre concerts, òperes al Liceu, enregistraments…
A l’Auditori Axa, hi té un cicle de concerts que, sota el títol de “Les Quatre Estacions del Cor Vivaldi” presenta quatre concerts diferents cada any, la qual cosa vol dir que, durant l’any es treballen quatre programes diferents, normalment d’alta complexitat, molt exigents.

2) Quin és el procediment per entrar al cor?
Per entrar al Cor, s’ha de tenir una experiència coral, normalment efectuada als altres cors de l´escola coral d’IPSI. Recordem: Bartók, Rossini i Kodály, dirigits per Pilar Paredes i Mozart i Corelli sota la direcció de Jordi LL. Rigol. Ocasionalment, pot passar que un candidat no tingui experiència coral perquè vingui d’una altra escola, però si en te moltes ganes i una base musical suficient, també pot intentar l’accés al Cor. Quan entren al Cor, els alumnes aprenents s’anomenen “reclutes”. Seuen al costat d’un cantaire experimentat i, quan tenen un repertori après, poden demanar de ser audicionats. Si l’audició és satisfactòria, el “recluta” passarà a ser “oficial” (com veiem, la jerarquia militar vivaldiana no admet les mitges tintes…) i podrà participar als concerts com a membre de ple dret. Si l’audició no és prou bona, la pot tornar a repetir les vegades que calgui. No hi ha límit de temps per entrar al Cor. Hi ha cantors que amb tres mesos de “reclutatge” esdevenen “oficials” i d’altres, poden necessitar un any o més, però….no hi ha pressa.

3) Ha quedat clar com ho fan per entrar, però… i per deixar- ho?
Quan un cantor o cantora esgota el seu temps amb nosaltres, per canvi de veu o bé per finalització dels estudis a IPSI, té lloc una petita cerimònia en la qual se’ls atorga una olivera, símbol de les arrels que el Cor deixa a les seves vides i, ja en clau més còmica, un bastò, símbol del bon jubilat.
Tothom és lliure de deixar el Cor en el moment que ho cregui oportú. En tots els casos, invariablement, ens sap molt greu. Naturalment, en aquestes ocasions no hi ha cap cerimònia especial, més enllà de desitjar- li tota la sort del món en la seva nova etapa.

4) Hem sentit que els caps de setmana estan tots ocupats. Què suposa ser cantor del Cor Vivadi?
És veritat que l’activitat artística es concreta, sobretot, als caps de setmana, però d’això a dir que estan tots ocupats, és una mica exagerat. En realitat, per començar, és molt rar trobar un cap de setmana ocupat tot sencer. Per altra banda, procurem sempre repartir l’activitat i, malgrat reconèixer que tenim feina (amb permís de la crisi, ai…) tenim molts menys caps de setmana ocupats que els que fan activitats esportives a la mateixa escola! En tot cas, el compromís amb el Cor és i ha de ser total. Vull dir que, en acceptar les normes del Cor, que s’entreguen en ingressar, el cantor i els seus pares es comprometen a l’assistència a totes les activitats, encara que, evidentment, s’escolten les problemàtiques personals i es pacten alternatives, quan és necessari i possible.

5) Què suposa ser pare i mare de vivaldià/na?
Els pares i mares del Cor Vivaldi són columnes fonamentals del “temple”. Com a l’antiga Grècia, hi ha columnes de dins i columnes de fora. Els pares i mares vivaldians, són columnes de fora i són vitals per al manteniment de l’edifici i el seu creixement.
Les mares i pares, en acceptar les normes del Cor entenen que hauran de sacrificar part del seu temps lliure en família. Han de compartir la nostra filosofia educativa i artística tot sabent que, a nivell musical, els seus fills i filles estan en una de les institucions musicals més reconegudes de casa nostra. Això, naturalment, no suposa anar pel món cridant “vivan las caenas” i no tenir esperit crític. Els comentaris dels pares són sempre escoltats amb el màxim interès i generen reflexió.

6) Això del Cor Vivaldi…aquests nens i nenes tan compromesos amb el que fan… això… no deu ser una secta?
Ui! Si ens n’han dit de coses… La Família, La Secta… Aquesta darrera és la meva favorita, que tot s’ha de dir, apareix sovint entre els companys de curs dels vivaldians i vivaldianes.
És veritat que no deixa de ser sorprenent aquesta disposició extraordinària en un grup d’adolescents i nens, quan el que toca a aquesta edat és… portar la contrària i posar cara de peix bullit. Ells i elles, en canvi, fan el que els diem i sembla que hi trobin un cert plaer, oi? Doncs, d’això se’n diu… motivació! És clar que avui en dia, dir d’algú que és un “motivat” és gairebé un insult, oi?
El que fem és plantejar una dinàmica sobre el cultiu de la música coral i, els que volen, simplement s’hi enganxen i, en el procés d’aquest cultiu, en la recerca de la perfecció, en la cultura del detall, aquesta colla de nens i noies s’hi identifiquen plenament i segueixen amb passió les indicacions que els donem. Ep! Això no és gens fàcil, eh? Cal posar- hi molt esforç i molta dedicació i cal fer servir totes les armes. Però el resultat és el que és i pertany a la categoria d’indiscutible.
– Així doncs no és una secta? Psé… què vol que li digui… segons com es miri,oi? Perquè, és clar, si pels mahometans, Alà és Déu i Mahoma el seu profeta, per als vivaldians, Bach és Deú i Boada… el seu profeta!

7) És cert que el Cor Vivaldi el paguem tots?
No, és, de nou, una llegenda urbana. Ja hem dit abans que el Cor es financia amb les seves activitats pròpies, encara que, com és lògic rep ajuts de l´Escola IPSI, que el contempla com un dels seus “porta estandarts” públics en les seves actuacions arreu de Catalunya i, quan és possible, del món. Per cert, ja fa temps que ens vam plantejar la possibilitat de canviar de nom i posar- nos el nom d´IPSI ben visible. La institució, però, va considerar que la marca Cor Vivaldi i el seu logo, on hi surt ben visible la marca IPSI ja eren prou identificables amb la nostra escola.

8) Per què hi ha “mots” al Cor Vivaldi? Voleu dir que això és pedagògic?
Al Cor Vivaldi, d’això en diem “noms de guerra”. Al Cor Vivaldi treballem amb molta seriositat. No obstant això, el material amb el que treballem és molt jove i, sobretot, comencen essent nens i nenes. Els “noms de guerra” vivaldians són, per un costat, un intent d’afegir un contrapunt humorístic ben intencionat a l’activitat de nivell professional que portem. Per altra banda, això els identifica com a individualitats en l’ensemble i els converteix en peces úniques. Com és lògic defugim noms que puguin ratllar la desqualificació personal. Vegem- ne uns quants:
Escaroleta, Angelet, Gelet ( la germana petita de l´Angelet…), Lila, Gnomo ( ben orgullós que està del seu nom de guerra, ell…) Alcaparrilla, Floreta, Petita Diva, Petita Dalton, Dietrich, Lady Mountain, Vozarrón, etc…

9) Per què van tan repentinades i tan uniformades, són nens i nenes!
A l’escenari, hi regeixen unes lleis que, com diria en Raimon, no són “d’eixe món”. Cal cuidar i extremar el detall per tal que llueixi allò que pretenem fer brillar. Pretenem exposar la seva part juvenil i infantil, però amb la màxima cura possible.

10) Fa la sensació que el cor i el seu director fan el que volen: és el Cor Vivaldi un regne de taifes a IPSI?
No. El director del Cor amb el seu equip, es troba sempre en comunicació directa amb la direcció general de l´Escola, de la qual depèn directament. Mai es pren cap decisió important sense consultar el criteri del nostre director i veure si el que creiem que s’ha de fer s’ajusta al criteri de l´Escola. Aprofito l’avinentesa per dir que ens sentim privilegiats de comptar amb aquesta, diguem- ne, modulació per part d´IPSI i de la seva direcció.

11) Sovint sentim dir que el Cor Vivaldi és un cor professional: així doncs, els cantaires reben emoluments?
A ca’n Vivaldi, ensenyem a ser professionals i els demanem una actitud professional, que no pressuposa, encara, rebre emoluments professionals. Per a nosaltres, professional és aquella persona que està compromesa amb la seva feina i procura fer- la sempre amb la màxima qualitat possible, a la recerca de la perfecció, que, recordem- ho, és un dels principis fundacionals d´IPSI.

12) Si els cantaires no cobren, i, en canvi es cobren els concerts… això grinyola, estem davant d’un cas d’explotació infantil?
Aquest epítet d’explotació infantil, l’he sentit diverses vegades i sempre m’ha semblat que era altament insultant per a l´Escola i , naturalment, per a l’equip rector del Cor i, no cal dir- ho, per als pares, que, si això fos cert, serien culpables d’acceptar una situació que ens situaria a tots al marge de la llei. Explotar, segons el diccionari és: Aprofitar- se o abusar d’algú en benefici propi …aquí ja estem al cap del carrer! Els màxims beneficiaris del Cor Vivaldi són els propis cantaires, que reben una formació musical i humana de primer ordre. Ells es beneficien de les experiències musicals i també de la cultura de l’esforç continuat que reclama la nostra activitat i són destinataris dels nostres esforços per tal que tinguin el major grau possible de confort que garanteixi el seu benestar i faci possible portar a terme la seva activitat artística.
Tots els ingressos del Cor (molt minvats per la crisi econòmica) van destinats a:
– Pagar els professionals que integren l’equip rector
– Pagar les despeses que genera el propi Cor: transports, manutenció, atencions diverses: berenars, costellada de fi de curs, xocolatada de Nadal, etc…)
– Pagar la dinàmica del Cor: partitures, llàpis, còpies, instruments, logística, músics, compositors, etc…

Després de tot això, em ve a la memòria el senyor Giner, professor de comptabilitat a l´Escola que sempre ens deia: “¡Debe- haber, Debe- haber….pero no hay nada!”

Trackback from your site.

corvivaldi

This information box about the author only appears if the author has biographical information. Otherwise there is not author box shown. Follow YOOtheme on Twitter or read the blog.
Margarita Cabero (mànager del Cor Vivaldi) • corvivaldi@ipsi.cat • +34 93 453 65 59 / +34 699 44 34 54

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca