El Cor Vivaldi torna al Liceu

Written by corvivaldi on . Posted in Cròniques Vivaldianes

No sempre és fàcil trobar temes per fer un escrit. Tanmateix, l’activitat del Cor Vivaldi mai s’atura, i malgrat aquesta eterna crisi, sempre hi ha alguna aventura musical entre mans que pot ser tema per a un escrit o de vegades, fins i tot, per quelcom més ambiciós.

Per començar, tenim com a programa de trimestre dues obres molt interessants. Ambdues són una mateixa cosa, però molt diferents! Es tracta de dos Stabat Mater, la seqüència llatina medieval de Jacopone da Todi, que narra el dolor de la verge Maria en veure el seu fill penjat a la creu. L’un és clàssic o millor dit, barroc,el de Pergolesi, autor napolità que va morir molt jove amb només vint i sis anys. L’altre és contemporani i té com a autor el compositor català Albert Garcia Demestres, qui, al 2004 la dedicà al Cor Vivaldi i fou estrenada a l´Auditori Axa (llavors Winterthur).

Ambdues obre , que tindran una prèvia el dia 26 de març a l´Església de Sant Felip Neri de Gràcia, formen part del programa que estrenem el dia 6 d’abril a l´Auditori Axa dins del nostre cicle Mas i Mas Cor Vivaldi a l´Auditori Axa.

Aquest ha estat el programa oficial del trimestre, però no ens hem quedat amb això, només! Al Gran Teatre del Liceu, conjuntament amb la companyia anglesa Opera Group hem col·laborat a donar vida a l’estrena a Barcelona d’una òpera del gran compositor alemany Kurt Weil, que la va escriure durant la seva estada a Nova York, l’any 1946. A cavall entre l’òpera i el musical, Street Scene, es mou entre el jazz i la música romàntica amb números de ball inclosos i escenes corals de cert impacte musical. De fet, Street Scene té tot el que ha de tenir una bona òpera: cors, àries, obertures, amor, violència, nens, desnonaments i fins i tot un parell d’assassinats per gelosia: tot plegat, en definitiva, molt del nostre temps.

La col·laboració vivaldiana no es concreta només al típic número de nens que moltes òperes solen tenir ( crits al principi- cant al mig- crits al final), sinó que el fa aparèixer en diferents ocasions. Per tot això, el treball d’assaigs va ser tan dur com mai abans havia estat cap participació nostra al Gran Teatre del Liceu. Durant hores i hores, i de la mà del director d’escena adjunt Leo Castaldi, el Cor va estar assajant el moviment escènic per tal que, a una setmana vista de les actuacions, la directora d’escena oficial, Lucy Bradley hi pogués posar els darrers detalls en la més pura tradició anglesa:
– She was gentle, you know….but insistent!

El lector no habitual del gènere operístic potser desconeix que, avui en dia, qui mana de veritat a l’òpera és el director d’escena. Al llarg de deu anys d’òpera al Liceu he pogut tastar tota mena de directors: des dels que no t’assabentes gairebé que hi són (pocs, molt pocs…) fins als que porten imprès a la samarreta:
– Barallem- nos, home, que sóc el director d´escena!

Haig de confessar obertament que mai m’havia trobat amb un director d’escena que es permetés “orientar” sobre temes musicals o vocals. En aquests terrenys, la confrontació està servida si, com és el cas, els coneixements musicals del director escènic no són de gaire nivell. Afortunadament, la sang no va arribar al riu i, amb la vinguda del jove director d’orquestra, Tim Murray, es va trobar la via del mig i la sonoritat del cor no es va veure afectada per la peculiar idea sonora de la senyoreta Bradley, que perseguia un sò cridat, perquè, sempre segons ella, es tractava de nens de carrer i, és clar, els nens de carrer no canten bé…

Resumint: el còctel habitual: molta feina (molt ben resolta, això sí) acompanyada, no pot ser d’altra manera, de molt cansament. Però la màgia del teatre i la de l’òpera és molta i quan s’aixeca el teló, que, recordem- ho, s’aixeca per a tots i cadascun dels elements que componen una companyia, tot queda compensat pel moment extraordinari en què es trepitja l’escenari, encara que sigui només per sortir a saludar!

Estic segur que les emocions que aquesta nova producció operística ha despertat als nostres nois i noies, quedarà per sempre a la seva memòria i també, és clar, a la memòria dels pares, mares i familiars diversos que van assistir a les quatre, només quatre, representacions.

Passat aquest interludi operístic ens toca centrar- nos en el repertori, al qual hem afegit unes peces extres en preparació per al concurs de Tolosa, que se celebra tradicionalment en aquesta ciutat basca, durant els primers dies de novembre. El Cor Vivaldi ja hi ha estat present en dues ocasions més, obtenint un segon i un tercer premi. Ara ens cal el primer: no cal dir que serà un gran objectiu per a la propera temporada.

A la vegada, hem decidit crear un grup vocal de cambra que també participarà al concurs i que tindrà el nom de I Vivaldini. Tindrà una gran responsabilitat: mai abans a la secció de grups vocals, s’hi havia presentat un grup de nenes tan joves. Sens dubte, un repte més per a tots nosaltres!

Trackback from your site.

corvivaldi

This information box about the author only appears if the author has biographical information. Otherwise there is not author box shown. Follow YOOtheme on Twitter or read the blog.
Margarita Cabero (mànager del Cor Vivaldi) • corvivaldi@ipsi.cat • +34 93 453 65 59 / +34 699 44 34 54

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca