I si ens dediquem al curling?

Written by corvivaldi on . Posted in Cròniques Vivaldianes

Ja no és cap primícia ni cap sorpresa per a ningú, perquè al darrer número del Fil ho anunciàvem com a darrera hora:
Hem guanyat el gran premi de cant coral!

A Bilbao, i en competició amb dos cors més d’adults, el Cor Vivaldi aconseguí el Gran Premio Nacional de Canto Coral BBK 2011. Una fita realment important i molt merescuda per al Cor, que, com sempre, rebé un nul interès per part dels nostres medis de comunicació, massa ocupats en donar les males notícies del dia: baixen les borses, pugen els impostos, baixen els salaris, ara tornen a baixar… i és que això del cant coral, tanmateix és ben poca cosa, ai, Senyor… si enlloc de ser el premi d´Espanya de cant coral hagués estat el Campeonat d´Espanya de Curling (sí, sí, aquell esport del gel amb l’escombra i el disc de granet que no practica ningú…) hauríem sortit fins i tot per TV3 i el President Mas ens hauria rebut en audiència privada. (Ei, amb il·lusió!)

El cas és que dos dies més tard, tornàvem a rebre un nou premi, aquest cop no era un premi coral o musical sinó ètic. Es tractava del Premi Proteus 2011 a l’ètica en el desenvolupament d’un projecte pedagògic. Premi apreciat sobretot pel que significa a nivell de reconeixement d’una tasca que pretén no tan sols ser musical sinó, sobretot, pedagògica i de transmissió de valors ètics i de convivència. Des d’aquí el nostre agraïment a l’Editorial Proteus per aquest premi i unes gràcies molt especials per a José Luis Regojo, pare de l’Escola, que fou qui presentà la candidatura del Cor Vivaldi.

En aquest estat “cum gloria” acabà el primer trimestre i amb una setmana de concerts a Leganés, prop de Madrid, començà el segon. Bé, cal remarcar de manera molt especial que el dissabte abans de sortir de viatge, els pares i mares del Cor van organitzar un acte de felicitació pels premis, al “magatzem de cultura” Mas- Bernat, en un acte summament entranyable que mai abans havia tingut lloc en tota la nostra història i que, des d’aquí, volem agrair molt sincerament. A Leganés, com anàvem dient, hi ha la Universidad Carlos III i dins aquesta, un magnífic auditori de 800 localitats que cada dia acollí dues sessions per a escolars de 6 a 8 anys de l’òpera infantil The Golden Vanity de Benjamin Britten.

En total, doncs, vuit sessions d’aquesta magnífica obra que tingueren lloc als matins, organitzades per Caja Madrid, mentre que les tardes eren destinades a les visites culturals i a l’estudi (que de tot s’ha de fer, a can Vivaldi!). Així, el Museo del Prado, el Palacio Nacional i l’Escorial constituïren els nostres tres objectius principals, amb una visita obligada al Cinema, per culpa del fred i del gel a les carreteres que aconsellà un allargament (per una nit més) de la nostra estada al centre d’Espanya, per anar a veure la pel·lícula Katmandú, d’Iciar Bollain. Us recomano veure- la en autèntic “sensurround”, on el fred “nepalí” es colava a la sala… quina cosa tan extranya! Abrigats fins a les celles, vam aconseguir esbrinar que, coincidint amb la setmana més freda de l’any, els responsables dels cinemes havien decidit fer unes obres per les quals s’hi colava tot el fred del món, que, a Leganés, a l’hivern, és molt!

Una setmana molt especial en la qual vam rebre tota classe de felicitacions. Artístiques, és clar que sí, heu de pensar que, a vegades, els nens de la sala fins i tot callaven, i la presentadora, l´Ana Casado, ens va dir que, després d’aquesta experiència amb nosaltres estava pensant en fer- se del Barça! Però també pel comportament cívic del grup. Les més sinceres, probablement, les dels guies dels museus, que, després d’haver- se jugat el grup de nenes al mètode de treure la palleta més curta, respiraven alleugerits en veure que aquell grup d’adolescents escoltaven les seves explicacions sense dir ni piu.

– Nuestro trabajo seria muy diferente si siempre encontráramos grupos como el suyo!
Fins i tot el cambrer del bar de l´hotel de Leganés, en David, ens va enviar un mail en el qual feia constar el seu agraïment per la mostra de bona educació que havíem donat tots plegats i ho feia en català,perquè havia passat uns anys a Barcelona i s’havia pres, fins i tot, la molèstia d’aprendre’l!

El premi a les gràcies més sentides se l’emportà, però, doña Paloma, encar- regada del servei de menjador de la Universidad Carlos Tercero, que va respondre a una interpretació improvisada d´un cànon de Mozart, amb un Tigris, un Eufrates, un Iguazú de llàgrimes molt emocionades i és que, segons sembla, una cosa és sentir cantar el Cor Vivaldi, però quan el Cor Vivaldi canta per a tu… la natura pot disparar- se!

I després de Leganés, de nou a la feina diària per tal d’aprendre el nou repertori amb què omplirem el programa del 22 d’abril a l´Auditori. Un programa de música catalana anomenat els Top Ten que farem amb la col.laboració de la secció masculina del Cor Madrigal i que constituirà el penúltim programa del nostre cicle a l´Auditori de Barcelona, ja que el curs vinent, per obra i gràcia de la direcció entrant (que ara em diuen que ja és sortint, quines coses té l’administració, oi?) tornarem a casa, a l´Auditori Axa de l’Illa Diagonal. Ja se sap:

Roda el món i…torna al Born!

Trackback from your site.

corvivaldi

This information box about the author only appears if the author has biographical information. Otherwise there is not author box shown. Follow YOOtheme on Twitter or read the blog.
Margarita Cabero (mànager del Cor Vivaldi) • corvivaldi@ipsi.cat • +34 93 453 65 59 / +34 699 44 34 54

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca