20 de 20 el 20

Written by corvivaldi on . Posted in Cròniques Vivaldianes

Sota l’aparentment enigmàtic títol de 20 de 20 el 20, es celebrà, a l’Auditori de Barcelona, el darrer concert corresponent al vintè aniversari del Cor Vivaldi.

En aquesta ocasió, i de manera molt especial, van ser 36 les ex- cantaires que van unir les seves veus a les de l´actual Cor Vivaldi per tal d´interpretar 20 cançons de 20 anys …en un 20 de desembre. En escena, per tant, seixanta cantaires d´ahir i avui.

Mares ja, algunes d´elles, plenament integrades al món del treball la majoria, les exvivaldianes van saber trobar el temps i les ganes (moltes!) per unir les seves veus i poder participar en una sola, però fantàstica actuació, posteriorment retransmesa per TV3, el diumenge 7 de març al Canal 33.

Va ser una gran sorpresa veure com la memòria no havia traït cap de les excantaires. La majoria d’elles, podien cantar, fil per randa, les cançons amb la mateixa interpretació, el mateix fraseig, fins i tot amb els mateixos errors que feien quan cantaven al Cor!

El concert, amb la participació del grup de campanes de l´Escola, que dirigeix Carolina Corral, es desenvolupà amb molta lleugeresa i ja des de un bon principi, el públic assistent a la sala Oriol Martorell de l´Auditori de Barcelona, va mostrar el seu entusiasme per la sonoritat desbordant del gran cor que tenien davant seu. En acabar el concert i ja en un ambient absolutament distès, va seguir un piscolabis que va servir per trobar- se i conversar, com no podia ser d’altra manera, dels “vells temps”. Unes paraules del senyor Antoni Amorós i la projecció d’un “power point” realitzat per la nostra mànager, la Maria Ibarz, a partir d´antigues i més recents fotografies, preludiaren l’entrega a qui signa el present article d’una placa commemorativa conjuntament amb un llibret on les diverses cantaires hi van anar estampant els seus pensaments (molt emocionats, tot cal dir- ho…) sobre el que havia significat la seva participació al Cor Vivaldi.

Vint anys, en pedagogia, tal i com va dir el senyor Amorós en la seva intervenció, no són una gran quantitat d´anys. Passen ràpid, com una exhalació, sense gairebé adonar- se’n… i un no és conscient de la dimensió aproximada de la seva tasca fins que és capaç de veure diferents generacions unides en un mateix objectiu. Això passa molt poques vegades, no cal dir- ho, però quan passa… hom comença a ser conscient, mínimament, de dues coses:
La primera, que els anys no passen en fals i que, conseqüentment i de manera indefectible arribem, poc a poc, a la maduresa, i la segona, i potser més important, un comença a ser conscient de què significa crear una determinada escola i també del que ha estat fent, dia a dia, setmana a setmana, mes a mes, durant aquests magnífics, intensos, vibrants, darrers vint anys…

Trackback from your site.

corvivaldi

This information box about the author only appears if the author has biographical information. Otherwise there is not author box shown. Follow YOOtheme on Twitter or read the blog.
Margarita Cabero (mànager del Cor Vivaldi) • corvivaldi@ipsi.cat • +34 93 453 65 59 / +34 699 44 34 54

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca