La música de nova creació i el Cor Vivaldi

Written by corvivaldi on . Posted in Cròniques Vivaldianes

Ja fa temps que el Cor Vivaldi encarrega cada any una obra a un compositor resident a Catalunya. Garcia Demestres i el seu Stabat Mater (2004), Salvador Brotons i la seva òpera “El Mercader de Somnis (2005), Jordi Lluís Rigol i la seva Missa Puer Natus (1998) , el molt enyorat Joan Rodà i la seva Suite de Nadales Catalanes (1998), Peter Bacchus i el seu Magnificat per a doble cor i metalls (2005) i darrerement Albert Guinovart i Jordi Galceran amb els nous Pastorets, han anat conformant un catàleg d’excel·lents obres musicals que mereixen, sense cap mena de dubte, ser tingudes en compte per tothom. Catalunya no és precisament el paradís del compositor clàssic… Sense voler- ho, el Cor Vivaldi és, probablement, la institució musical catalana que més obres ha encarregat als nostres compositors durant els darrers tres anys, i és el cor d’una escola, cal recordar- ho?

Encarregar una obra a un compositor és sempre un repte, tant per a qui encarrega com per a qui rep l’encàrrec, és clar, però el fet de poder treballar amb el creador de la partitura, és sempre una font d’enriquiment personal que ens fa créixer a tots plegats, cor, compositor i director. El cor creix en rebre una música que mai abans ha estat executada, que no hi ha referents, que té unes dificultats notables, que sovint s’ha d’aprendre en molt menys temps del que caldria. El compositor creix, també, posant a prova el seu saber i la seva creativitat, que té un límit de temps: ha de lliurar l’obra en un termini prèviament pactat i creix en sentir com funciona, o no, allò que ha escrit. Finalment, com no podria ser d’una altra manera, el director també creix. A mesura que minven els seus cabells, creix la seva experiència musical, el seu saber, però sobretot i molt sovint, creix la seva angoixa en veure que falta un mes pel concert i la partitura encara no està del tot escrita!

En resum: qui no sap el que és sofrir, als encàrrecs ho trobarà! Malgrat tot, la sang no arribarà al riu, no patiu… Finalment arribarà la partitura completa i el concert serà un èxit i tots els maldecaps seran oblidats, a favor de la meravellosa experiència viscuda. Tot plegat, summament engrescador i excitant.
Però és clar que, tenint en compte les dificultats de la música del nostre segle, per tal de poder encarregar obres, abans s’ha de tenir el nivell per poder garantir l’execució de les composicions.
I és que a aquest tipus d’obres només s’hi pot arribar a través d’una progressió tècnica i estètica que permeti que les veus i les oïdes puguin resistir les “inclemències” rítmiques, melòdiques i harmòniques d’algunes de les peces que conformen el repertori contemporani.

Dit d’una altra manera: per arribar a la música contemporània hi ha d’haver un procés preparatori amb una dieta musical adequada: obres del repertori romàntic, del repertori clàssic, barroc, que ajudin a configurar una sonoritat definida a la vegada que un tipus de manera de frasejar que singularitzin el cor : que facin dir a l’oient que ens escolta a la ràdio: mira, el Cor Vivaldi…

Per a mi, la sonoritat del cor és la base absoluta. Per això cal tenir en compte que tant la música més “culta” com també la música “lleugera” dels nostres temps, donades les seves “llibertats” a nivell de sonoritat, no poden ser afrontades amb garanties sense un treball tècnic, diguem- ne més clàssic o conservador, que prèviament hagi deixat molt clars una sèrie de conceptes que després es puguin aplicar allí on facin falta.

Hi ha, però, més coses a tenir presents!. Si en la música clàssica, el filtre del temps ja ha eliminat les obres que no mereixien passar a la posteritat, amb la música dels nostres dies és imprescindible que el director sigui capaç d’escollir adequadament les obres que conformaran el seu programa i caldrà que no s’acontenti amb el primer que troba, sinó que haurà de triar i remenar sobre els paràmetres que només hi pot haver una música: la interessant. Per tant, abans d’encarregar res a ningú, haurà de saber molt bé el terreny que trepitja, no sigui que es pugui emportar alguna sorpresa…

Tenim, és clar, en plena època del marketing, també el tema de la presentació, com fer atractiu i desitjable allò que hem decidit donar a conèixer. Com no pot ser d’altra manera, el director que vulgui afrontar qualsevol de les peces de creació contemporània, ho haurà de fer summament convençut, tot sabent exposar als seus cantors la bellesa i la singularitat del repertori que estan treballant. Haurà de plantejar l’assaig correctament, cercant amb cura el tipus d’exercicis que pugui afavorir l’aprenentatge de les diferents parts que conformin l’obra i no sols això! Quan ho presenti al públic, haurà de fer que aquest també es predisposi a escoltar amb atenció i curiositat i no pugui mai arribar a pensar , ni per un moment, que allò que li estan proposant és una presa de pèl musical o, en el millor dels casos, una mena de penitència…

Recordo molt bé un director de cor britànic, Barry Rose, que va presentar l’ Agnus Dei de Penderecky amb aquestes paraules:
Aquesta peça és interessant, aquesta peça és molt bonica, aquesta peça és inspirada: escoltint- la, si us plau, amb molta atenció!

Això va bastar per tal que el públic assistent a aquell concert escoltés i visqués aquella obra amb una intensitat que no hauria tingut de no haver- hi hagut la introducció, breu però intensa, d’aquest legendari director anglès.

No és la música comunicació? Comuniquem, doncs, i ajudem a transmetre al públic que ens escolta que la bellesa no és patrimoni d’una sola època! Música contemporània, clàssica, moderna? Deixem- ho millor en bona música i, si em permeten un consell, sobretot, no es perdin “Els Pastorets” de Guinovart- Galceran, no hi pot haver millor manera d’endinsar- nos al Nadal!

Trackback from your site.

corvivaldi

This information box about the author only appears if the author has biographical information. Otherwise there is not author box shown. Follow YOOtheme on Twitter or read the blog.
Margarita Cabero (mànager del Cor Vivaldi) • corvivaldi@ipsi.cat • +34 93 453 65 59 / +34 699 44 34 54

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca