Vint-i-cinc anys en vint-i-cinq preguntes. Part II

Written by corvivaldi on . Posted in Cròniques Vivaldianes

Juny 2014. Vint-i-cinq anys en vint-i-cinq preguntes. Part II

13) Què fan els vivaldians per tenir més drets que la resta d’alumnes? (pregunta formulada per un lector)
Doncs, res de res, que jo sàpiga. En tot cas, el que fan és, en moments puntuals de molta feina coral i d’escola, sol·licitar algun termini més llarg o bé ajornar una prova si, per raons de concerts i activitats artístiques, no l’han pogut preparar convenientment. Però això no és un dret únic dels vivaldians, sinó que aquesta, diguem- ne, adaptació del ritme d’estudis, la podem trobar també amb d’altres alumnes que realitzen activitat esportiva d’alt rendiment o activitat artística semi- professional. L’atenció a la diversitat, ha d’incloure, forçosament també, els casos d’alumnes que paral·lelament a l’escola realitzen amb seriositat d’altres activitats que els impedeixen tenir tot el temps disponible per a l’estudi escolar.

14) El Cor assaja cada dia. Amb tants assaigs, tenen temps per fer d’altres coses?
Efectivament, el Cor Vivaldi assaja cada dia al migdia. Això vol dir que durant els migdies, només poden dinar i anar a assaig. Les tardes, però, resten lliures per poder fer allò que més els pugui agradar en qualsevol camp.

15) El fet de cantar al Cor Vivaldi en quina mesura afecta el seu rendiment acadèmic?
No l’afecta en absolut, ben al contrari. El Cor no és un elixir màgic i no converteix en bons estudiants els alumnes als quals els costa estudiar, però sí que és clar que augmenta notablement el seu nivell de concentració, voluntat i esperit de sacrifici. De fet, per veure clarament com la pertinença al Cor no afecta gens ni mica el rendiment acadèmic, només cal mirar els darrers resultats de les quatre alumnes cantaires de segon de batxillerat: dues matrícules d’honor, dos 8,5. No està malament, oi? En paraules d’una de les mares d’aquestes noies, “amb esforç i perseverànça es poden aconseguir els objectius proposats (esperem que després de les PAU, així sigui!) i formar part del Cor Vivaldi les ha ajudat a tenir aquests valors com a principis”.

16) El Cor és el resultat del talent i l’esforç dels nois i noies que l’integren?
Segur que perquè una cosa com el Cor Vivaldi funcioni, calen:
Nens i nenes: Si no hi ha cantaires no hi ha cor, oi?
Esforç: Cal assajar i repetir fins a assolir la correcció. No hi ha volta de full. L’esforç i la perseverança són inexcusables: es pot fer de manera més agradable o no tant, però sigui com sigui, cal molt de treball.
Talent: Aquesta condició, en canvi, nosaltres no la privilegiem tant com podria semblar. És evident que, com en tota agrupació, hi tenim individualitats talentoses que tenen una innata habilitat per fer el que els proposem. Però això es concentra en pocs individus, de manera que el gruix de la feina consisteix en aconseguir que tothom doni el millor d’ell mateix i aconseguir, així, una millora constant de tots i cadascun dels membres del Cor al llarg de la seva vida coral amb nosaltres. Facilíssim!

17) Les vocalitzacions i classes de cant ens foraden les orelles. Per què no insonoritzen d’una vegada la sala d’assaig i ens deixen treballar? (pregunta formulada per un lector)
La sala d’assaig actual, així com els despatxos que ocupem just davant, són fruit d’una reforma que es va fer de l’antiga sala d’actes de Borrell 2, que abans era gairebé el doble de gran que ara i arribava fins a la sala d’informàtica i l’escala de pujada a les aules. Quan vam començar a assajar, la sonoritat era tan i tan seca, que gairebé no s’hi podia cantar ni tocar un instrument sense agafar una depressió. Durant les obres realitzades per tal de reforçar l’estructura de l’edifici, vam poder comprovar que, sense el sostre, al tenir un major espai disponible, la sala era una mica més còmoda. Clar, al suprimir l’aïllament del sostre, el so es desplaça amb més llibertat i es fa present a la sala d’informàtica (gràcies per la vostra paciència, nois!) i també a les aules de la primera planta que donen a la terrassa. Solució? No n’hi ha, perquè qualsevol mesura que es prengués de tipus acústic tindria com a resultat una reducció de l’espai i, conseqüentment, el so que es produís dins la sala se’n veuria afectat, i ara encara és una sala molt seca, molt poc agraïda.
Lamentablement, no hi ha solució, més enllà que en moments puntuals puguem anar a alguna altra aula a fer les classes. Som conscients que sentir vocalitzacions és molest, però és que a IPSI no ens sobra l’espai i, per tant, trobar espais idonis, resulta gairebé missió impossible.

18) El meu fill i la meva filla estan tot el dia Cor Vivaldi amunt, Cor Vivaldi avall. Què té el Cor Vivaldi que enganxa tant?
Com que ja vam quedar a l’anterior capítol que no érem una secta, no cal que m’allargui massa, encara que jo m’atreviria a dir que el que fa que alguns nois i noies es sentin “enganxats” a la nostra activitat, és una barreja de coses, entre les quals: tracte familiar (si t’haig de renyar, et renyo i si t’haig de felicitar, també), passió per fer les coses ben fetes, la disciplina com a valor imprescindible, la música, quan més gran i més ben feta millor, bon clima de convivència… i segur que un munt de coses més que els vivaldians i vivaldianes ens dirien en un instant, però que… els haurem de preguntar a ells i elles!

19) Quins sòn els “números” del Cor Vivaldi?. Al llarg dels anys, el nombre de “vivis” ha variat molt, però no la seva excel·lència. Quin és el nombre de vivaldians òptim i cap a on es vol anar?
És cert que el nombre de cantaires ha estat variable, però, en canvi, hem mantingut un nivell estable. El primer any, vam arribar a ser 47 i des de llavors mai havíem tornat a ser tants fins al curs passat, en què vam sobrepassar aquella quota històrica. En aquests moments, som 44 cantaires, després de començar només amb 19 (!) l’any 2009. És millor ser més que menys? Com tot, hi ha els seus pros i contres. Per repertoris, com més gran és el Cor, més obres grans es poden assumir (per exemple repertori a doble cor o obres a moltes veus, però en canvi, quan el cor és més nombrós costa més de controlar, i no parlo només musicalment, sinó també a nivell humà en desplaçaments, concerts i viatges. No és el mateix 26 necessitats que 44, per entendre’ns, no és el mateix fer 26 pentinats que 44!!

20) Quins han de ser els valors d’un/a “vivi”? (pregunta formulada per un lectora)
Doncs… jo ho resumiria en una de les meves frases favorites: Vincit Perseverantia, aquest hauria de ser el “leit motiv” d’un/a “vivi”.
És clar que, si a més de perseverança hi posem: Desig de millorar constantment, passió per la música, civisme, altruisme, ambició de saber i conèixer més i més, humilitat franciscana… tindríem els valors ideals per a un/a vivi… o potser directament, ja estaríem parlant d’un sant, no?

21) I després del Cor Vivaldi, què?
Després de la jubilació, un vivaldià o vivaldiana pot fer el que més li plagui! N’hi ha que deixen de cantar. D’altres, amb aspiracions musicals, audicionen per al Cor Madrigal i d’altres, desitjosos de cantar en un cor mixt, proven sort al Cor Jove de l’Orfeó Català. Per què no fem un cor de ex- vivaldianes? S’han fet diferents intents, fins i tot vam tenir durant un temps un cor mixt de cambra que ho feia molt bé, però fallava molt l’assistència (és molt difícil trobar un dia que vagi bé a tothom) i faltava la necessària continuïtat, imprescindible en qualsevol activitat musical.

22) Que han de saber els pares abans d’acceptar formar part del Cor?
La primera cosa és saber que el Cor Vivaldi és una activitat extraescolar amb una trajectòria exitosa de 25 anys de vida i que les condicions del Cor no es poden adaptar a les individualitats, sinó molt al contrari. El Cor demana el compromís de presència dels seus membres en tots els seus assaigs i actuacions i, per tant, es vulgui o no, limita notablement la vida familiar. També la dinàmica del Cor fa que, a vegades, els seus membres no puguin assistir a algunes classes escolars per raó de concerts, viatges, assaigs. Cantar al Cor i gaudir de les seves actuacions és molt plaent, però no és gens fàcil. Assolir l’excel·lència demana molt treball i molta voluntat de superació. Michel Corboz, el legendari director de cor suïs, m’ho va deixar ben clar en una entrevista: l’orchestre, l’orchestre, tout le monde veut devenir chef d’orchestre, mais… le choeur , oh- la- la le choeur! c’est trés dur… Quanta raó tenia!

23) Quan temps es necessita per construir una bona veu?
La construcció d’una bona veu, depèn molt de cada cantaire. Hi ha nois i noies que, des del principi, per intuïció, entenen el procés d’emissió de la veu, senten d’una manera natural la música i s’hi posen sense problemes, però, no ens enganyem, són molt pocs, aquests! La majoria, en entrar amb 10 anys, segueixen un procés de fabricació de la seva veu, que sol començar a donar resultats a partir dels 13- 14 anys. Dels 14 fins als 17, si tot ha anat bé, és l’època en que es pot gaudir d’autèntics cantaires professionals.

24) Qui decideix el repertori?
El repertori el decideix el director del Cor. Per això, ha de tenir en compte, com a la mili:
a) El terreny: el calendari,
b) l’enemic: aquí no hi ha enemic, més aviat al contrari, però en aquest apartat posaríem el nombre de cantaires que tindrem per treballar durant aquell curs,
c) les forces de que es disposen: s’ha de calibrar la qualitat i possibilitats dels cantaires: hi haurà solos? qui els farà?
Després de tenir clar tot el precedent, s’ha de buscar quatre repertoris que convinguin al cor i el facin créixer, tot i aportant novetat a la programació i evitant repetir obres: que ningú no pugui dir: sempre canten el mateix. Res més fàcil, creieu- me!

25) Al concurs Oh, happy day hi sortien repertoris molt modern i engrescadors! Per què no canteu música més moderna com ara Gospel? (pregunta d’una lectora)
Doncs, la veritat és que no fem aquest tipus de repertori, sobretot perquè des d’un punt de vista de tècnica coral, no aporta gaires elements que facin evolucionar el cor, no al menys des d’un punt de vista coral “clàssic”. Pot ésser un repertori atractiu per a una part del públic (també em consta que hi ha gent que el detesta…)però per a un cor com el nostre que s’ha de formar constantment, ens cal varietat de repertori ( ja fem jazz, contemporani, romàntic, barroc…). I és que, després de tot, tal i com deia Robert Schumann als seus “Consells per a la joventut”:
L’alimentació de l’esperit ha de ser tan rica com la del propi cos. Nodrint els nens amb caramels no aconseguirem tenir homes i dones forts el dia de demà!

Seguirem…

Trackback from your site.

corvivaldi

This information box about the author only appears if the author has biographical information. Otherwise there is not author box shown. Follow YOOtheme on Twitter or read the blog.
Margarita Cabero (mànager del Cor Vivaldi) • corvivaldi@ipsi.cat • +34 93 453 65 59 / +34 699 44 34 54

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca