Entrevista amb Albert Guinovart

Written by corvivaldi on . Posted in Cròniques Vivaldianes

Albert Guinovart, pianista i compositor, va néixer a Barcelona el 1962, on va iniciar els seus estudis musicals, prosseguint- los a Londres amb Maria Curcio, de la que fou assistent. Ha guanyat diversos concursos nacionals i internacionals de piano i composició i ha ofert concerts arreu del món. Arrel de la comissió de l’ obra els Pastorets ( obra encàrrec del Cor Vivaldi) vam poder tenir el privilegi de mantenir diverses converses de les quals ha sortit l’entrevista que avui us fem arribar.

– Òscar Boada. Portes una doble carrera musical, de pianista i de compositor. Com es fa això?
– Albert Guinovart. Doncs com es pot! – No és fàcil per qüestió de temps, avui en dia es demana un nivell molt alt com a intèrpret; però jo no podria renunciar a cap dels vessants musicals que em permeten comunicar- me, que trobo que és el més important per a un artista. Els dos camps s’enriqueixen mútuament.
– Pianista i compositor amb una carrera igualment important en ambdós camps. Quina visió creus que tenen els programadors i els crítics d’aquesta doble vida professional?
– Doncs no deixa de ser curiós! Alguns crítics, i també programadors han cregut que no era possible fer simultàniament dues carreres i han tractat d’imposar- me la necessitat d’escollir- ne una. Com si ser les dues coses no fos prou seriós! No n’he fet gaire cas, no, però em crida l’atenció. Jo penso que el fet que la meva activitat compositiva hagi estat especialment exitosa en el camp dels musicals, els dona ales per considerar que la meva creació no és del tot seriosa…
– És cert que has acabat imposant- te com a compositor de musicals. Ara mateix, sense anar més lluny, s’estrenarà , en versió traduïda, Mar i Cel a Alemanya, després d’haver estat presentada, també traduïda, a Madrid. Per què musicals i no òpera?
– Vagi per endavant que jo sóc un enamorat de l’ òpera. El que passa és que em sembla que, en l’actualitat, el musical, que indubtablement arriba a més gent, té la facultat de resultar molt més entenedor quant a text que l’òpera i, la gent, cada cop més, vol entendre el que està passant dalt a l’escenari. Per altra banda, el mercat és infinitament més gran al sector dels musicals que a l’òpera, i això fa que els encàrrecs t’arribin amb molta més freqüència del sector dels musicals que no pas dels teatres d’òpera. Ja m’agradaria, ja, escriure moltes òperes….però el mercat és el que és.
– Si m’ho permets, tu ets un d’aquells compositors que fan que l’oient perdi la por a escoltar música d’autors vius. Ja saps que durant molt de temps, els compositors han anat per un camí i el públic per un altre….
– Sempre he fet la música que he volgut i m’han preocupat molt poc els cànons estètics: és prou modern? No ho és? Escric la música que vull fer i ja està (cosa que, evidentment, no és ben vista per aquells que pensen que el creador ha d’estar sotmès als dictats estètics del seu temps) però ja se sap que no podem acontentar tothom!
– Com t’has trobat escrivint música per al Cor Vivaldi?
– Doncs la veritat és que no podia anar millor. Al Cor Vivaldi ja el coneixia, de fa temps, malgrat que no el vaig poder escoltar en viu fins a l’octubre del 2006, però vaig veure immediatament que la nostra col·laboració seria exitosa. M’he sentit molt lliure per poder escriure allò que em venia més de gust sense haver de renunciar a res per por que el Cor no fos suficientment adequat per superar segons quines dificultats. Un cop feta l’obra, la resposta del Cor, que ha treballat a tota màquina, ha estat formidable i hem aconseguit fer una estrena que, personalment, conservaré al meu record de manera inesborrable. També, com no podria ser d’altra manera, la col·laboració amb en Jordi Galceran, autor del text, ha estat molt fluïda i fins i tot hem fet un sistema nou en què ell posava el text a la música, en lloc de ser jo qui posés música al text!
– Acabes d’acompanyar al piano a la soprano Barbara Hendricks, has tocat al concert de fi d’any de la Filharmònica de Montpellier amb una obra teva basada en cançons de Gershwin, has col·laborat al XX aniversari de l’Orquestra simfònica del Vallès, tocant un fragment del teu Concert per a piano i orquestra, has tocat la teva darrera obra, Els Pastorets, amb el Cor Vivaldi, al concert d’estrena. Tot això, a més d´escriure- ho, no ho oblidem, cal estudiar- ho! D’on treus el temps?
– D’on puc, literalment ! El cas és que, afortunadament, la composició no em reporta molt sofriment….vull dir que, per sort, les idees em venen força generosament i això fa que feines com ara la composició de música per a sèries televisives, les pugui portar amb certa comoditat, evidentment, comptant també amb la col·laboració del contrabaixista Guillem Prats, amb qui formem societat i, és clar, de les ajudes informàtiques, condició sine qua non, avui en dia!
– A les teves dades biogràfiques cites la pianista i pedagoga Maria Curcio com la teva gran mestra, a Londres, en el camp del piano. En canvi, no trobem quin o quins mestres et van introduir a la composició. Ets un autodidacta, com tants i tants compositors?
– Doncs sí, es pot dir que sóc autodidacta quant a composició. No, és clar, en les assignatures tècniques com ara harmonia, contrapunt i instrumentació que vaig cursar amb en Manuel Oltra, però diguem que no he tingut ningú que exercís el paper de “Guru” que, a vegades, per altra banda, és tan necessari, quan parlem de creació.
– I quant a influències? Quins autors creus que han exercit la seva influència en la teva obra?
– No sabria dir- te. Penso que la meva música és molt eclèctica tota ella. Vull dir que probablement hi pots trobar moltes influències… A mi m’agraden compositors d’estètiques i èpoques molt diferents, però tots ells poden tenir en comú la capacitat de comunicar i d’emocionar. Tots els autors tenen uns girs melòdics, encadenaments harmònics o ritmes que fan que l’oient coneixedor els reconegui: una mena de signatura amagada. Pel que em diuen, la meva música sembla ser que és molt identificable…
– Creus que és viable la professió de compositor, avui en dia?
– Els compositors de la cort ja no existeixen! La nostra feina es mou a partir d’encàrrecs i això vol dir que si no hi ha encàrrecs, no hi ha ingressos. Jo no em puc queixar, perquè gràcies a les sèries de TV 3 he aconseguit tenir una regularitat que és molt difícil de tenir d’altra manera. Així i tot, i per principi, cal deixar clar que la composició no ha estat mai ben pagada, o dit d’una altra forma: tradicionalment ha estat ruïnosa! Darrere d’una pàgina de música hi ha un munt de temps invertit que, és clar, no surt reflectit al programa ( obra escrita utilitzant 587 hores…) i, en canvi, quan et demanen què costarà escriure tal o qual obra, sempre ho troben car! I el més curiós és que pots demanar el mateix o més per dirigir una orquestra, si ets director, o tocar de solista i els semblarà molt raonable!
– La veu humana és molt present dins la teva creació. Potser seria interessant recordar que durant molt de temps vas ser el pianista acompanyant de Victòria dels Àngels
– Sí, amb Victòria dels Àngels vaig passar uns quants anys acompanyant- la. Era una personalitat musical realment molt important, malgrat que es trobava ja als darrers anys de la seva carrera que, per altra banda, va ser, com tots ja sabeu, una carrera de primera línia, col·laborant amb els millors artistes del moment. Coses tan vitals per a un cantant i també, és clar, per a un instrumentista, com ara el fraseig, amb Victòria es copsaven en tota la seva importància.
– Finalment, Albert, parlem de projectes. Quins són els teus compromisos més immediats?
– Bé, ara mateix he acabat l’orquestració per a formació simfònica de “Mar i Cel- Der Himmel und das Meer- “ per a l’estrena al Teatre d’òpera de Halle, a Alemanya; també estic escrivint una simfonieta per a una orquestra de Figueres; preparant la gravació de les meves obres per a saxo i piano, amb en Miquel Bofill, una cosa que em fa molta il.lusió com a pianista: la primera vegada que tocaré el segon Concert de Rachmaninov amb l’Orquestra de Lleida, una obra cabdal del repertori, i que m’ha marcat musicalment des dels meus primers dies, i per suposat una de les meves il·lusions més grans: la gravació dels Pastorets que hem fet plegats!

 

Trackback from your site.

corvivaldi

This information box about the author only appears if the author has biographical information. Otherwise there is not author box shown. Follow YOOtheme on Twitter or read the blog.
Margarita Cabero (mànager del Cor Vivaldi) • corvivaldi@ipsi.cat • +34 93 453 65 59 / +34 699 44 34 54

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca