El Cor Vivaldi a Àustria

Written by corvivaldi on . Posted in Cròniques Vivaldianes

Per a tots els músics del món, Viena és la Meca de l’art musical.Una actuació a la capital austríaca, que compta amb tants i tants fills il·lustres, té un valor extraordinari, perquè un èxit amb l’exigent públic vienès és gairebé una consagració.

Viena té dues grans sales, la més coneguda és la que arriba cada any als nostres televisors, la coneguda com Musikverein. L’altra, no menys important, és la Wiener Konzerthaus, una sala construïda a principis del segle XX, i que consta de diverses sales de concerts, per a música simfònica, cambra, conferències. A la gran sala de la Wiener Konzerthaus, que compta amb l’orgue més gran d’Europa, tingué lloc el concert del Cor Vivaldi (reduït, en aquesta ocasió, per exigències del programa a només catorze membres) amb l’Ensemble Elyma dirigits tots per l’argentí Gabriel Garrido en un programa integrat per música escrita sobre textos de Sor Juana Inés de la Cruz, la gran poetesa coneguda com el Fènix de Mèxic o la Desena Musa (una gran dona, la tal Juana! Penseu que per tal que no la caséssin amb qui ella no vulgués, va decidir fer-se monja i a la seva cel·la, hi tenia 10.000 llibres de totes les arts i ciències. Fins i tot hi tenia un telescopi!!)

El concert, amb una sala plena de gom a gom ( unes 2.000 localitats) clausurava un cicle sobre música espanyola que dies abans havia inaugurat en Jordi Savall i que portava per nom… Viva Espanya!
Sota aquesta patriòtica denominació, molt acord amb els temps que vivim, el concert assolí un èxit apoteòsic. Igual que quan el vam fer per primera vegada a Ambronnais en una abadia plena també de gom a gom i igual, igualet que a Barcelona, on amb prou feines vam fer mitja entrada a la sala polivalent, després d’haver-nos canviat de sala, perquè a la simfònica hi hauria hagut eco…
Malgrat el nom de Villancicos de Sor Juana, que d’alguna manera comporta pensar en música avorrida, aquesta és una música molt atractiva. Per començar, les arrels folklòriques hi són molt presents i en peces que són eminentment religioses es pot observar la coexistència de la música europea del segle XVII amb la música autòctona sudamericana.

Com sempre que fem coses amb Elyma, l’èxit va acompanyat d’unes llargues, larguiiiiiiissimes sessions de treball que no deixen temps per fer el turista. I és que la bona música vol treball, serietat i concentració:
-Che Gabriel, sho toco el órgano o el clave?
-Sho no canto, no tengo vos…pero cuando se cobra, aquí?
-Hay que shamar a otro cantante!
-Laboriamo tutti con professionalitá, signori! Questo pezzo non suona insiemme!!
-Si el coro canta este fragmento sho no canto….sha me han quitado muchos fragmentos….
-El cor, que canti més clar, que no se sent prou!
-S’il vous plait, comment je doit faire pour commencer a l’heure?
Sort que com que ja ens ho sabíem, i ells acabaven de fer un concert amb el mateix programa a Lausanne (sense nosaltres), amb només 12 hores d’assaig en vam tenir prou…
Malgrat els metòdics assaigs, diumenge al matí a les 9 ja érem tots a la Hoffburg Kapelle, on els Petits Cantors de Viena canten a la missa. Pel mòdic preu de 3.500 ptes es poden sentir, però veure´ls no, perquè canten a dalt d’una tribuna i per tant queden ocults a les mirades indiscretes. Tenint en compte el raonable preu de l’entrada, vam decidir de comú acord que ens quedaríem a l’entrada i els veuríem pel sistema de video. En acabar la missa, formen tots a les escalinates durant 10 segons per tal de poder ser fotografiats pels turistes que, si poguessin se n’emportarien un a casa: són tan decoratius, aquests nens! Quan trenquen files, es deixen fotografiar sense cap mena de problema. Són autèntiques estrelles i ho saben, sí senyor!

El dilluns, darrer dia de la nostra estada, i sota un fred molt austríac, el dediquem a petites compres i a fer una visita al Palau Augarten, seu del Petits Cantors, on abans d’entrar el director allissona les cantores:
-I recordeu, no els deixem en evidència, ells no tenen la nostra gloriosa tradició ni les nostres luxoses condicions de vida…
No vam necessitar deixar-los en evidència: Herr Gregör, un amable “cicerone” que ens portà per totes les instal·lacions , ens posà les dents llargues quan entrà al detall:
-Tenim 22 pianos de cua, 34 sales d’assaig, 4 cors, dos dels quals estan de gira en aquest moment…
Ens fem la fotografia a l’escalinata del Palau i, apa, cap a casa hi falta gent.
-i així, aquí hi vivia la Sissi? -Pregunta candorosa la petita Gisela-.
-No dona, no! Que no ho veus que això és el Palau Augarten?

I és que en tan poc temps no es pot assimilar tot. Caldrà tornar-hi aviat, però la pròxima vegada amb tot el cor.

Trackback from your site.

corvivaldi

This information box about the author only appears if the author has biographical information. Otherwise there is not author box shown. Follow YOOtheme on Twitter or read the blog.
Margarita Cabero (mànager del Cor Vivaldi) • corvivaldi@ipsi.cat • +34 93 453 65 59 / +34 699 44 34 54

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca