Primer trimestre; de tot i en abundància

Written by corvivaldi on . Posted in Cròniques Vivaldianes

Una breu però intensa actuació al Parlament de Catalunya, amb motiu de l’entrega de les medalles d’or de la institució a Carme Ruscalleda, Anna Veiga i Núria Gispert, fou el tret de sortida d’aquest primer trimestre del curs 2013- 2014, en què el Cor celebrarà el seu 25è aniversari. Amb un programa fet a mida, tenint en compte les característiques personals de les premiades, el Cor interpretà diferents obres. Carme Ruscalleda, que té el mar sempre com a fons de la seva activitat, rebé un bonic Ave Maris Stella de la compositora basca Eva Ugalde, Anna Veiga, la biòloga que va realitzar la primera fecundació “in vitro” es veié representada per Ukolebavka, una cançó de bressol txeca i a Núria Gispert, ex presidenta de Caritas amb una vida dedicada als més pobres, li fou dedicat el vibrant cànon de Mozart a tres cors, V’amo di core (Us estimo de cor).

L’acte finalitzà amb el Cant dels Segadors, amb la participació, com ja és tradicional en aquesta mena d’actes, del públic assistent (per cert, cantem el nostre himne bastant malament a casa nostra… algun dia haurem de fer alguna cosa per corregir- ho!)

Si bé és veritat que aquest acte marcava el principi de l’agenda externa, el Cor ja havia començat a treballar, uns dies abans, sota la direcció de Margarita Cabero, el moviment coreogràfic que haurien de portar dues peces del repertori que hauríem d’oferir al 45 Certamen coral de Tolosa, a finals d’octubre.

Mentrestant, el Gran Teatre del Liceu ens obria de nou les seves portes per intervenir, conjuntament amb el gran tenor Josep Carreras, en una adaptació coral realitzada per Pilar Paredes de la famosa ària de La fleur de l’òpera Carmen, que posava punt i final a un acte organitzat per la Fundació Carreras en el qual es presentava un documental sobre la lluita contra la leucèmia portada a terme pel cantant des de ja fa molts anys.
Uns dies més tard, era el cantant pop de “ses illes” Cris Juanico el que aterrava a la nostra sala d’assaig per tal d’enregistrar una versió coral de la cançó africana Siyahamba, que formarà part d’un disc de cançons nadalenques de tot el món que es presentarà aquest Nadal i en el qual hi participen destacats artistes del nostre país.

Tot això, amanit, és clar, amb assaigs en cap de setmana dels moviments coreogràfics abans mencionats i la preparació del repertori del nostre primer concert del cicle, que amb el nom de A cap- pela, un concert pels temps que corren… estaria integrat per obres a cappella de diversos compositors amb l’afegit d’una estrena mundial: La Balada del bes del mestre Narcís Bonet, que va composar l’obra el 1951 i fins ara ningú no li havia estrenat. I és que… què són 62 anyets per a una estrena?

Però no avancem esdeveniments, que encara no hem comentat la nostra participació al 45 Certamen coral de Tolosa, que era el punt àlgid del trimestre! A Tolosa hi vam anar, per primera vegada, amb dos cors. Un, anomenat I vivaldini, amb les cantores més experimentades, que participava a la secció Cors de cambra, i a on es competia amb cors mixtes, d’un mínim de 20 cantaires i un màxim de 40 i, naturalment, amb el Cor Vivaldi, el de sempre, que, com és natural, participava a la categoria de cors infantils.

El certamen coral de Tolosa és un festival coral molt seriós i amb una gran audiència molt entesa que omple les sessions que se celebren al Cine Teatro Leidor, d’aficionats a l´art coral que fan una disciplinada cua per entrar al recinte.

Tant I Vivaldini com el Cor Vivaldi van estar extraordinaris en les seves respectives especialitats, però tampoc aquesta vegada vam aconseguir emportar- nos el primer premi del concurs, malgrat que la vox pópuli ens el donava “in pectore”. Cal especificar que a Tolosa, el jurat no delibera, simplement puntua aïlladament, de manera que ningú no sap què ha puntuat l’altre. Un cop fetes les puntuacions, aquestes van a un ordinador que esborra la més alta i la més baixa (per allò de les amistats i de les enemistats…) i… aquí s’ha acabat el bròquil!

Pel que fa a la meva experiència en concursos, tant com a participant com fent de jurat, haig de dir que probablement sigui aquesta la vegada en què més clarament hauria atorgat un primer premi al Cor Vivaldi, perquè l’actuació, amb un programa variat d’autors i estils variats que incorporava una peça coreografiada i interpretada sense director (ja em perdonaran, però jo, en tota la meva vida, encara no havia vist mai, en concurs, un cor infantil que cantés sense director…), va merèixer una gran ovació del públic que omplia el Teatro Leidor de Tolosa. En acabar l’actuació, el director del Cor, els va dir:
– Sou marcianes! Un cor de marcianes! Això és el que heu estat avui aquí! Només us faltava l’escafandre!

Així i tot, malgrat que el públic ens considerava destinataris del primer premi, el jurat va determinar que, en aquesta ocasió, tal i com ja va passar el 2001 (ai!) havíem de tenir el tercer premi novament i així va ser, que els veredictes ja se sap que no admeten discussions! Quan després d’un concert fantàstic a Zarautz, en mig del sopar, vam saber el veredicte per via telefònica, no cal dir que el clima no va ser d’entusiasme i joia.

Havíem treballat tots molt i molt per fer la millor execució possible i emportar- nos el premi a casa, però, en aquesta ocasió, les puntuacions del jurat van anar en una altra direcció. Llàgrimes, tristesa, desànim… fins i tot el temps semblava aliar- se amb el nostre estat anímic i ens enviava una pluja que, com si es solidaritzés amb les llàgrimes vivaldianes, ens acompanyava al llarg del camí de tornada a l´alberg on estàvem hostatjats. L’endemà, diumenge, dia en què es clausurava el concurs i havíem d’intervenir com a premiats, el meu mòbil va començar a sonar ben d’hora…. eren moltes de les nenes més petites (i algunes de les no tan petites, també!) que m’enviaven els seus ànims escrits per seguir endavant… una cosa estava ben clara: havíem anat a Tolosa a buscar el primer premi del concurs i resultava que ja el portàvem a sobre, perquè elles, individualment i com a col·lectiu eren el millor premi que es podia obtenir en una competició!!

En tornar de Tolosa, ens esperava el nostre concert de cicle, que, a més de l´estrena del´obra de Bonet (molt emocionat el mestre, que va venir expressament de París per escoltar el concert i que en acabar em va etzibar, referint- se al Cor: ”Vostè té un Rolls- Royce!”)… va inaugurar una novetat a l´Auditori Axa: el Vivips Bar! Una barra on poder prendre un cafè o una copa de cava a la pausa dels concerts, que va ser acollida amb mostres de satisfacció pel públic assistent i que ens ha de permetre millorar els ingressos econòmics dels concerts.

I de nou un altre gran compromís al Liceu: L’Atlàntida de Manuel de Falla amb Josep Pons al capdavant de tot plegat. Quin gran honor cantar al Liceu i poder compartir cartell amb grans artistes i més si entre ells hi ha una ex- vivaldiana fundadora del Cor, Maria Miró, que debutava al coliseu de la Rambla! I per Nadal? Aquest any reprenem una tradició: els Pastorets de Guinovart- Galceran i de cara al segon trimestre, que històricament és una època amb molt poca activitat, tenim compromisos molt interessants! L’onze de gener, Acte d’obertura del Tricentenari del 1714 a la Seu Vella de Lleida, Premis nacionals de Recerca, al Teatre Nacional el 27 del mateix mes i el 18 de febrer ens espera el Palau de la Música en el nostre primer concert d´aniversari amb un programa potentíssim en el qual estrenarem el Te Deum 2014 d´Albert Guinovart, escrit especialment per a l’ocasió i reprendrem el Stabat Mater de Demestres que vam interpretar al nostre concert de primavera, el curs passat.

Algú ha dit que el cant coral és una de les coses més avorrides del món. És possible que ho sigui, però el cas és que a casa nostra, després de vint- i- cinc anys d’activitat, definitivament, seguim sense saber conjugar el verb avorrir- se.

Que sigui per molts anys!

 

Trackback from your site.

corvivaldi

This information box about the author only appears if the author has biographical information. Otherwise there is not author box shown. Follow YOOtheme on Twitter or read the blog.
Margarita Cabero (mànager del Cor Vivaldi) • corvivaldi@ipsi.cat • +34 93 453 65 59 / +34 699 44 34 54

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca