Cor Vivaldi: vincit perseverantia

Written by corvivaldi on . Posted in Cròniques Vivaldianes

Al número anterior del Fil, ja avançàrem que aquest començament de temporada seria a prova d’infarts.
A vegades, però, la realitat no s’ajusta prou al que, en el seu dia, s’anuncia com a previsible. Si passar d´una plantilla de vint i vuit cantaires a una de divuit ja comporta emocions diverses, calculeu el que pot succeir si, a més, li afegim:
L´enregistrament de la banda sonora de la darrera pel·lícula de Jordi Llompart i primera producció del cine europeu en tres dimensions.

Un Requiem de Fauré amb l´Orquestra Terrassa 48 a la Catedral de Màlaga, ficat amb calçador entre mig dels assaigs de Krol Roger (El Rei Roger) de Karol Szymanowsky, mentres s´ha d´aprendre una partitura totalment nova que s´estrenarà a finals de novembre (To taxidi tis Elenis d´Eduard Iniesta) .

Si això us sembla poc, afegim- hi que el dia tretze de desembre hi ha una audició dels Pastorets d´Albert Guinovart a l´Auditori de Girona i, per tant, cal repassar les coreografies i moviment escènic que comporta l`obra (que es tradueix en un cap de setmana intensiu en una casa de colònies prop de Manresa, treballant únicament els moviments escènics i coreogràfics amb la professora de dansa Margarita Cabero) i dedicar només una setmana al repàs i aprenentatge de la música, perquè pocs dies més tard, el dia vint, tanquem el vintè aniversari del Cor amb un concert de vint cançons en les quals hi intervindrà, també, un nombrós grup d’entusiastes ex- cantaires de tots els temps,que no s’han volgut perdre la festa.

Començament, doncs, més que frenètic per un any de transició, on hi ha una munió de “reclutes” vivaldians que malden per adquirir l’“oficialitat” i que han d’aprendre el difícil ofici d’“oficial” cantaire. Hi ha qui doni més?
Ara que ja hem donat una idea aproximada del que ha estat aquest primer trimestre, podem anar, si us sembla, per parts.

El concert a la gran i preciosa catedral de Màlaga va ser un gran èxit. Unes quatre mil persones, segons Unicaja, els organitzadors del concert, omplien la nau central i laterals d´aquesta extraordinària joia coneguda com “la cojita” per la seva forma singular. En programa: Tres motets de Casals, Lletanies a la Verge Negra de Francis Poulenc i el Requiem en Re menor de Gabriel Fauré. El públic aplaudí amb ganes i la crítica parlà amb entusiasme de la interpretació del Cor, de la solista, Marta Jobani (extraordinària) i també, perquè no dir- ho, del seu director, tantes vegades invisible als ulls dels crítics…)

El viatge, en avió, fou “turbo”, però malgrat només tractar- se de dos dies, encara tinguérem temps de visitar les cèlebres coves de Nerja, les més grans d´Europa, que constitueixen un extraordinari conjunt d’arquitectura natural absolutament remarcable.

L’òpera Krol Roger, de Karol Szymanowsky és una de les òperes amb una intervenció del cor de nens més difícil que hi ha. Aquest cop va ser encara més dificultosa la nostra intervenció perquè la direcció d´escena va decidir que el cor de nens, amb un paper destacat al llarg de tot el primer acte, cantés en “intern”, això és, sense sortir a escena. La manca de referents i la distància agreujaren les dificultats ja existents que foren finalment superades amb escreix gràcies a l´entrega i treball que ens caracteritza i a la professionalitat del director del cor del Liceu, José Luis Basso. A la darrera representació hi seguí un sopar invitació- sorpresa per als cantaires que hi intervingueren, que fou acollit amb molta satisfacció per tots ells.

To taxidi tis Helenis, la darrera obra comissionada pel Cor, en aquesta ocasió al compositor Eduard Iniesta, ha estat una mostra intensa de treball inter- disciplinar. Per un costat hem comptat amb l’assessorament històric i documental de Roser Lorenzo i Antoni Amoròs, a la vegada que el departament d´art de Batxillerat, de la mà de Joan Cararach i Esther Fulgado, confeccionaven unes atractives màscares per a determinats moments de l’obra. Però no s´acaba aquí tot! La inigualable Elisabeth Egea col·laborava també en el paper de narradora que incloïa unes dificultoses intervencions vocals. L’obra és molt extensa (1hora, 15 minuts de durada) i té unes intervencions corals molt presents i, a la vegada, no gens fàcils, a part de les intervencions solístiques (de nou Marta Jobani, esplendorosa en el paper d’Helena, i amb la incorporació de Marina Vinyals i Maria Costa, molt acurades les dues, en dos petits papers). Voleu creure que fins al concert no hi va haver manera de fer- la mai sencera? Malgrat tot, el públic que omplia la sala Oriol Martorell de l´Auditori esclatà en un entusiàstic i unànim aplaudiment en acabar l’obra que serà molt difícil d’oblidar per tots els que participàrem en aquella estrena, el 29 de novembre. El somriure als nostres semblants va trigar moltes hores en desaparèixer. Aquella nit vam dormir plans després de 7 hores de feina, però… Déu n’hi do quin regal tan bonic que ens van atorgar els assistents al concert!

El dimecres dos de desembre a l´Auditori Eduard Toldrà del Conservatori Municipal de Barcelona, To taxidi tis Helenis tornava a sonar, aquest cop per als alumnes de 5è i 6è de primària de la nostra escola, que van seguir l’obra amb interès.

També Els Pastorets de Guinovart- Galceran serien oferts en concert per als alumnes de 1r a 4t de primària. El dia 9 de desembre, el mateix auditori del Conservatori, ens acollia novament per a dues execucions de la ja popular cantata escenificada.

Finalment el 13 de desembre, els Pastorets van sonar per primera vegada a l´Auditori de Girona. Les càmeres de TV3, en plena Marató, captaren alguns moments de la representació. Cal mencionar que el caixet del Cor anà íntegrament com aportació a la Marató.

A la propera edició del Fil us podrem parlar del concert anomenat 20 de 20 el 20, que per les seves característiques, promet ser una jornada molt emotiva amb la col·laboració de 40 cantaires jubilats que uniran les seves veus a les de l’actual Cor Vivaldi per interpretar, conjuntament, el hit- parade vivaldià. El concert serà retransmès per Tv3 en data encara a determinar.

No m’agradaria acabar aquest resum de la nostra activitat sense fer una especial menció a l’actual Cor Vivaldi. Segur que ens queda molt camí per recórrer tots plegats: ens faltarà experiència, coneixements, tècnica…..tenim molt per aprendre i millorar, però ja des d’ara els dic que potser no són el millor Cor Vivaldi de la història, des d’un punt de vista tècnic, però ells i elles són, sens dubte, els i les millors;
per la seva entrega, per la seva generositat , pel seu altíssim sentit de la responsabilitat.

Trackback from your site.

corvivaldi

This information box about the author only appears if the author has biographical information. Otherwise there is not author box shown. Follow YOOtheme on Twitter or read the blog.
Margarita Cabero (mànager del Cor Vivaldi) • corvivaldi@ipsi.cat • +34 93 453 65 59 / +34 699 44 34 54

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca