Cor Vivaldi: La necessitat de ser un equip

Written by corvivaldi on . Posted in Cròniques Vivaldianes

Escrit realitzat el 25 de maig de 2007

Després d´una lectura d’un dels filòsofs del management, Ken Blanchard, m’ ha semblat que havia de posar ordre als meus pensaments tot seguint algunes idees seves. A veure què en surt.

Som  un dels millors d´Europa. En principi, ens agrada fer el que fem i ho volem fer millor que ningú. Per aconseguir això hem de ser un equip, i….

-No puc fer un equip si els ulls no us brillen i no vibreu amb entusiasme. Aquest estat anímic de manca de brillantor als ulls, de manca de tremp, és molt estrany en la gent jove, i això, creieu-me, em contraria molt. Si fos habitual en la gent com vosaltres, ja no em molestaria a parlar-vos i meditar: ho acceptaria o em dedicaria a una altra cosa. Les persones rarament em deceben però si les seves actituds. Segurament que si actueu així és perquè no he sabut explicar-vos prou bé el que espero de vosaltres. Què espero?

Una sola cosa: Com Simon Rattle, director de la Filharmònica de Berlin: Que la nostra vida sigui un viatge en el que MAI no arribem a port. Això i no una altra cosa és la recerca de la perfecció ( el què, a vegades, jo en dic PROFESSIÓ) Els pere-punyetes no són perfeccionistes, són simplement uns empipadors.

-No puc fer un equip si alguns de vosaltres no entén o s´oblida de les seves obligacions a comoditat. Tenim un compromís amb el Cor Vivaldi perquè l´hem triat lliurement. Els compromisos es compleixen o es rescindeixen a voluntat d’ una de les dues parts: no s´adapten com una mitja, perquè s’acaben trencant..

-No puc fer un equip si metòdicament haig d´estar esbroncant per incompliment d’obligacions, manca d’atenció, puntualitat, ordre ( la carpeta, el vestit, ara m’ oblido això ara allò…) A vegades, aquest “tantsemenfotisme” té per a mi, ecos de despreci i em fa mal, em sap molt greu.

-No puc fer un equip si hi ha gent que pensa que està donant més que rebent i que per molt que rebi mai no serà prou.

-No puc fer un equip si no tenim clar que som humans i posem la pota, la qual cosa no vol dir que no podem corregir i prevenir. Personalment, quan esbronco algú, encara que l’hagi fet grossa, em sento molt malament. M’ agradaria no haver-ho de fer mai…als dos segons voldria poder abraçar l’esbroncat o esbroncada i dir-li que el continuo apreciant i que continua essent important per a mi.

-No puc fer un equip si entre vosaltres no hi ha un comportament elegant i respectuós, si entre vosaltres hi ha gent que es mira malament o no s’aprecia mínimament, si hi ha “capelletes” que posen fronteres . Heu pensat mai negativament d’ algú del cor? Penseu-ho, aixequeu-vos i aneu a abraçar-lo! ( això també inclou al director)

-No puc fer un equip sense cap, però tampoc sense líders. El lideratge no consisteix en aprofitar la teva superioritat per gratificar el teu ego, sinó en posar les teves habilitats al servei dels demés.

-No puc fer un equip sinó tenim dues coses: Voluntat i humilitat. Voluntat per seguir un objectiu fins a ser tossut i humilitat per tal que aquest objectiu serveixi als demés i no sols a tu mateix. No és el mateix la humilitat intel·ligent que la feblesa dels tontets. Els humils no són els que pensen que són menys que els demés sinó els que pensen menys en ells mateixos.

-No puc fer un equip si em sento ignorat o desconsiderat per part vostra. Haig de reconèixer que als darrers temps, he sentit aquest sentiment diverses vegades.

També em fa mal. Tanmateix no demano molt: potser gràcies quan faig una cosa per vosaltres? O una flor quan us dono un ram de concert? O potser que tothom em digui “adéu, bona nit “( a mi i a la Teresa) quan s’acaba un concert o un viatge?

Puc ser més o menys agradable, segons el moment, però mai he estat una persona distant. Em fereix percebre distància amb vosaltres. Simplement, no puc treballar amb col·laboradors distants perquè els acabo ignorant i no vull!!

-Finalment, no puc fer un equip si no entenem el que és el “feed-back”. Quan jo us pregunto una cosa i em contesten només un o dos i en veu baixeta….és que no hi ha “feed-back”. Vull saber el què penseu, em cal saber el què penseu i necessito saber-ho no per terceres persones sinó directament de vosaltres. Potser sóc jo qui us impedeix de contestar amb més llibertat….parlem-ne!

En tot cas: el feed-back és l´aliment dels campions. Jo vull ser campió, i vosaltres?

Trackback from your site.

corvivaldi

This information box about the author only appears if the author has biographical information. Otherwise there is not author box shown. Follow YOOtheme on Twitter or read the blog.

Leave a comment

Margarita Cabero (mànager del Cor Vivaldi) • corvivaldi@ipsi.cat • +34 93 453 65 59 / +34 699 44 34 54

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca