Cor Vivaldi: aspettando

Written by corvivaldi on . Posted in Cròniques Vivaldianes

Acabat, oficialment, el curs, al Cor Vivaldi encara li quedaven alguns compromisos amb els qual complir.
El primer, un viatge a la localitat italiana de Montecorvino- Rovella, a uns quaranta quilòmetres de Nàpols. El motiu, la celebració del Mozartini Festival que té lloc anualment en aquesta localitat.
Visitant Montecorvino com a cor convidat per l’organització, costa trobar paraules que puguin descriure fidelment el que va ser la nostra darrera experiència italiana. Potser ho podríem resumir, mirant- ho bé, en una sola paraula: aspettare (esperar).

Aspettare per dinar, aspettare per assajar, aspettare pel concert (que començaven, sense cap mena de vergonya amb 60 minuts de retard!) aspettare per les partitures, per les samarretes, per les gorres, per l’autocar…

Sort que l´entorn és agraït i les excursions vivaldianes són extraordinàries: Pompeia, Capri, Nàpols, Paestum, Padula… Inoblidables!

L’organització era pròpia d’una pel·lícula de Totó: tots eren directors però ningú no dirigia res! L´aterratge de les Vivaldianes va ser apoteòsic: eren observades, per l´element masculí de la localitat, com a autèntiques extraterrestres (i si no hi havia noies a Montecorvino?)

Els concerts del Festival, a l’aire lliure, precisaven d´un magnífic piano de cua que, un cop instal·lat a l’escenari, ja no va ser mogut més, aguantant estoicament pluja i sol sense que a cap dels organitzadors els canviés el semblant! Als migdies, s’hi podia fregir un parell d’ous ferrats sense problemes… Sort que després plovia una estoneta i això, tothom ho sap, els va molt bé als pianos!
Els vestuaris… És clar que ningú no havia pensat en els vestuaris… Sort de la funerària La Prece, perquè aquesta botiga va ser l’escollida per realitzar la tan necessària funció ( amb gran joia del seu propietari que semblava prendre, d’ofici, les mides a tothom que entrava a la seva botiga)
– Maestro, excusi, lei é metro ottanta sete, non é vero?
– Si, signore… Glups…

La durada de les actuacions era variada. Oficialment eren de 20 minuts, oficiosament podien arribar a quaranta- cinc amb tota la tranquil·litat del món… Cal dir que a la fi de l´espectacle ja no hi quedava ningú? Bé, sempre hi quedaven els cotxes, que ells, fidels a la cita, no deixaven de passar en tot el concert!
De retorn de Montecorvino ens esperava l´Ensembla Ars Longa de l´Havana, vells coneguts de quan vam enregistrar el CD Fiesta Criolla amb Gabriel Garrido.

En programa, obres de compositors cubans d’ascendència catalana. El concert, tradicional homenatge a Ernest Lluch, inaugurava el reconegut festival de Torroella de Montgrí.
– A la fi recobràrem la puntualitat europea! Ja era hora!
I així fou, al primer assaig només vam tenir un retard de dues hores de l’Ensemble que, cansat pel viatge des de Cuba, es trobava, a l’hora establerta per a l’assaig, en braços de Morfeu!
Anècdotes a part, i malgrat la feblesa de bona part del repertori (el Rèquiem de Pagueras no hauria passat una prova d’ingrés a la classe de composició de qualsevol conservatori…), el concert va tenir gran èxit. Una anècdota curiosa es produí en arribar les obres fora de programa.

L’Ensemble Ars Longa, en un gest d’elegància i generositat, va decidir capitalitzar les “propines” i les va fer sense la participació del Cor. Finalment, els músics cubans van marxar i, oblidant- se del Cor, que disciplinadament es mantenia al darrere, el van deixar tot sol a l’escenari, cosa que el públic va aprofitar per cridar els primers i únics ”bravos” de la vetllada! Gràcies, Ars Longa!

Finalment, dos dies més tard, el Cor Vivaldi culminava la seva temporada concertística amb Una vetllada de jazz dins el marc del concert d’estiu del seu cicle Les Quatre Estacions del Cor Vivaldi.

El Cor encara havia d’afrontar, al Liceu, les representacions de Turandot, la magnífica òpera de Giaccomo Puccini, que posà punt final, ara sí, a una molt intensa i interessant temporada.

Trackback from your site.

corvivaldi

This information box about the author only appears if the author has biographical information. Otherwise there is not author box shown. Follow YOOtheme on Twitter or read the blog.
Margarita Cabero (mànager del Cor Vivaldi) • corvivaldi@ipsi.cat • +34 93 453 65 59 / +34 699 44 34 54

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca