Christian Grube, l’hereu de Mendelssohn amb el Cor Vivaldi

Written by corvivaldi on . Posted in Cròniques Vivaldianes

Christian Grube és un producte musical típicament germànic. Àmplia formació musical i cultural ( es llicencià en Geografia, ja fa molts anys) capacitat de treball contrastada ( diu que el director mai ha de reconèixer que està cansat….) elegància en el tracte….
Grube porta, sense amagar- se’n, una doble vida: viu sis mesos a l’ any a Berlin i sis mesos prop de San Francisco, California amb la seva esposa americana, Karen.
Amb motiu del concert celebrat el proppassat cinc de març, amb obres de Bach, Mendelssohn i Bruckner, vam poder comptar amb la seva presència entre nosaltres durant deu dies, en els quals va impartir el seu saber davant l’ entusiasme del Cor, convenientment reforçat, per aquesta ocasió, amb dotze cantaires masculins per a les veus de tenors i baixos.

“L’estage”, convenientment anunciat per la Federació de Cors Joves de Catalunya, era obert a tots els directors de cor interessats a assistir- hi. Ningú no hi va venir… quina magnífica oportunitat perduda!

– Vostè va dirigir un cor de nens durant molts anys…
– Efectivament. Vaig tenir la sort de dirigir un dels cors més històrics d’Alemanya: el Cor de la Catedral de Berlín. Entre els seus anteriors directors destaquen Hugo Distler, Johannes Ockard i, per sobre de tots, Felix Mendelssohn! A Alemanya, la tradició coral parteix de cors de nens amb veus masculines, que majoritàriament han estat nens cantaires al mateix cor. Per això, el repertori es fonamenta en les grans obres corals per a cor mixte. Mendelssohn, per exemple, va escriure per al cor que anys més tard dirigiria jo, el millor de la seva producció coral!
– La nostra tradició coral, sobretot a les escoles, és molt més recent… Quines diferències remarcaria entre el que havia estat el seu cor i el Cor Vivaldi?
– En primer lloc cal dir que el Cor Vivaldi té un nivell extraordinari, amb una sonoritat molt especial, molt mediterrània però a la vegada molt controlada. La disciplina i atenció és també exemplar. Està molt per sobre de la mitjana internacional. Jo crec que les diferències entre cors d’un nivell semblant venen sempre del matís: coloració de les veus, mètode de treball durant l’assaig, literatura que es treballa… Així, per exemple, jo veig que en la programació del Cor, hi teniu un munt de músiques i estils diferents: Jazz, música actual, romàntica… en el nostre cas, l’èmfasi principal era la música religiosa, amb un especial interès pels compositors germànics (Schutz, Mendelssohn, Distler i, és clar, Bach!) Això fa que moltes d’aquestes obres, que són molt difícils, es puguin cantar amb gran naturalitat per part de nens relativament jovenets.
– A casa nostra hi ha la creença, per part d’alguns sectors, que música religiosa i veus de nens no casen bé….
– Zoltán Kodàly, el gran pedagog i compositor hongarés, ho va deixar molt clar: Per als nens, només el millor és suficient.
Pot algú dubtar que la millor música coral està entre les obres religioses dels grans autors universals? Llavors, no veig la raó per la qual podem excloure de la seva “dieta” musical totes aquestes obres mestres….a no ser, que la raó sigui tècnica! És evident que per poder cantar Bach o Bruckner o Mendelssohn hi ha d’haver un treball tècnic important, no ho pot fer qualsevol, sense una preparació prèvia….
– Tot això ens porta a parlar sobre els aspectes lúdics de la música. Els negligim quan fem aquest tipus de música?
– És un peix que es mossega la cua! Si el cor està ben dirigit en els tres aspectes fonamentals: pedagogia, tècnica i música, els nens i nenes trobaran una satisfacció tan gran que acabaran valorant molt més l’atractiu de la “gran” música que no pas els aspectes lúdics de músiques molt inferiors o menys interessants. Això no exclou la varietat d’estils, naturalment, però deixi’m dir- li que condemnar un cor de nens a un seguit de “menús” musicals insípids o de poc calat, en raó de les baixes expectatives musicals dels seus responsables, em sembla, com a mínim, injust!
– Tots els nens i nenes poden cantar aquestes grans obres?
– Aquesta pregunta és respon sola… És evident que no. Com tampoc tots els músics del món poden tocar els concerts virtuosos per a instrument! Els humans tenim limitacions, no ho descobrirem ara, això! En les nostres mans tenim el poder expandir les limitacions dels nostres alumnes tot donant- los les eines i estirant- los per tal que tinguin el desig de millorar constantment. El bon director, després d’assolir un objectiu, ja n’ha de plantejar un altre. És l’única manera: hem d’encoratjar- los a descobrir el goig dels reptes i no pas el gaudi únic del que és immediat!
– Això és nedar contracorrent….
– Naturalment! Però és que els grans progressos no s’han fet, potser, anant contracorrent? Pensi que Bach, al seu temps, ja hi anava, el pobre….quan tothom li demanava la “modernitat” què feia ell? doncs tornar al passat, ni més ni menys! Tornava a la polifonia, que ja no estava de moda i a partir d’aquest aparent pas enrere, avançava i es projectava i projectava la seva música cap al futur. Anys més tard, Verdi ho deixava molt clar: “Torniamo a l’anticco e sará un progresso!”

Trackback from your site.

corvivaldi

This information box about the author only appears if the author has biographical information. Otherwise there is not author box shown. Follow YOOtheme on Twitter or read the blog.
Margarita Cabero (mànager del Cor Vivaldi) • corvivaldi@ipsi.cat • +34 93 453 65 59 / +34 699 44 34 54

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca