El Cor Vivaldi torna al Liceu

Written by corvivaldi on . Posted in Cròniques Vivaldianes

No sempre és fàcil trobar temes per fer un escrit. Tanmateix, l’activitat del Cor Vivaldi mai s’atura, i malgrat aquesta eterna crisi, sempre hi ha alguna aventura musical entre mans que pot ser tema per a un escrit o de vegades, fins i tot, per quelcom més ambiciós.

Per començar, tenim com a programa de trimestre dues obres molt interessants. Ambdues són una mateixa cosa, però molt diferents! Es tracta de dos Stabat Mater, la seqüència llatina medieval de Jacopone da Todi, que narra el dolor de la verge Maria en veure el seu fill penjat a la creu. L’un és clàssic o millor dit, barroc,el de Pergolesi, autor napolità que va morir molt jove amb només vint i sis anys. L’altre és contemporani i té com a autor el compositor català Albert Garcia Demestres, qui, al 2004 la dedicà al Cor Vivaldi i fou estrenada a l´Auditori Axa (llavors Winterthur).

Ambdues obre , que tindran una prèvia el dia 26 de març a l´Església de Sant Felip Neri de Gràcia, formen part del programa que estrenem el dia 6 d’abril a l´Auditori Axa dins del nostre cicle Mas i Mas Cor Vivaldi a l´Auditori Axa.

Aquest ha estat el programa oficial del trimestre, però no ens hem quedat amb això, només! Al Gran Teatre del Liceu, conjuntament amb la companyia anglesa Opera Group hem col·laborat a donar vida a l’estrena a Barcelona d’una òpera del gran compositor alemany Kurt Weil, que la va escriure durant la seva estada a Nova York, l’any 1946. A cavall entre l’òpera i el musical, Street Scene, es mou entre el jazz i la música romàntica amb números de ball inclosos i escenes corals de cert impacte musical. De fet, Street Scene té tot el que ha de tenir una bona òpera: cors, àries, obertures, amor, violència, nens, desnonaments i fins i tot un parell d’assassinats per gelosia: tot plegat, en definitiva, molt del nostre temps.

La col·laboració vivaldiana no es concreta només al típic número de nens que moltes òperes solen tenir ( crits al principi- cant al mig- crits al final), sinó que el fa aparèixer en diferents ocasions. Per tot això, el treball d’assaigs va ser tan dur com mai abans havia estat cap participació nostra al Gran Teatre del Liceu. Durant hores i hores, i de la mà del director d’escena adjunt Leo Castaldi, el Cor va estar assajant el moviment escènic per tal que, a una setmana vista de les actuacions, la directora d’escena oficial, Lucy Bradley hi pogués posar els darrers detalls en la més pura tradició anglesa:
– She was gentle, you know….but insistent!

El lector no habitual del gènere operístic potser desconeix que, avui en dia, qui mana de veritat a l’òpera és el director d’escena. Al llarg de deu anys d’òpera al Liceu he pogut tastar tota mena de directors: des dels que no t’assabentes gairebé que hi són (pocs, molt pocs…) fins als que porten imprès a la samarreta:
– Barallem- nos, home, que sóc el director d´escena!

Haig de confessar obertament que mai m’havia trobat amb un director d’escena que es permetés “orientar” sobre temes musicals o vocals. En aquests terrenys, la confrontació està servida si, com és el cas, els coneixements musicals del director escènic no són de gaire nivell. Afortunadament, la sang no va arribar al riu i, amb la vinguda del jove director d’orquestra, Tim Murray, es va trobar la via del mig i la sonoritat del cor no es va veure afectada per la peculiar idea sonora de la senyoreta Bradley, que perseguia un sò cridat, perquè, sempre segons ella, es tractava de nens de carrer i, és clar, els nens de carrer no canten bé…

Resumint: el còctel habitual: molta feina (molt ben resolta, això sí) acompanyada, no pot ser d’altra manera, de molt cansament. Però la màgia del teatre i la de l’òpera és molta i quan s’aixeca el teló, que, recordem- ho, s’aixeca per a tots i cadascun dels elements que componen una companyia, tot queda compensat pel moment extraordinari en què es trepitja l’escenari, encara que sigui només per sortir a saludar!

Estic segur que les emocions que aquesta nova producció operística ha despertat als nostres nois i noies, quedarà per sempre a la seva memòria i també, és clar, a la memòria dels pares, mares i familiars diversos que van assistir a les quatre, només quatre, representacions.

Passat aquest interludi operístic ens toca centrar- nos en el repertori, al qual hem afegit unes peces extres en preparació per al concurs de Tolosa, que se celebra tradicionalment en aquesta ciutat basca, durant els primers dies de novembre. El Cor Vivaldi ja hi ha estat present en dues ocasions més, obtenint un segon i un tercer premi. Ara ens cal el primer: no cal dir que serà un gran objectiu per a la propera temporada.

A la vegada, hem decidit crear un grup vocal de cambra que també participarà al concurs i que tindrà el nom de I Vivaldini. Tindrà una gran responsabilitat: mai abans a la secció de grups vocals, s’hi havia presentat un grup de nenes tan joves. Sens dubte, un repte més per a tots nosaltres!

Cor Vivaldi: Les veus dels camps del silenci… i la nova temporada a l’Auditori AXA

Written by corvivaldi on . Posted in Cròniques Vivaldianes

Amb un emotiu programa basat en obres creades a camps de concentració, el Cor Vivaldi inaugurà la seva nova temporada Mas i Mas Cor Vivaldi a l´Auditori Axa.

Es tracta d’un programa amb obres mai abans estrenades a casa nostra. Per un costat, dues obres de Benjamin Britten: The ballad of Little Musgrave and Lady Barnard i Children’s Crusade. Aquesta darrera, en la versió del Cor Vivaldi, Percussions de Barcelona i els pianistes Andreu Gallèn i Josep Buforn a més de l´organista Arnau Farré. L’obra, d’una duresa extrema tant per a oients com per a executants, demana dos cors i nou solistes a l’escenari i és plena de canvis de ritmes i paranys harmònics i melòdics de gran complexitat. Malgrat la dificultat, l’obra acabà amb una ovació del respectable que va voler premiar la magnífica labor tant d’instrumentistes com de cantants. Il·lustrada amb dibuixos de Carme Solé Vendrell que apareixien conjuntament amb les traduccions dels terribles textos de Bertholt Brecht, l’obra és d’un dramatisme molt típic del realisme socialista, del qual Brecht fou un exponent clar.

A la primera part, el Cor afrontà obres tampoc mai executades a casa nostra. En arranjaments de Norah Chambers i Margareth Dryburgh, ambdues presoneres al camp de concentració japonès de Palembang, Sumatra, oferiren arranjaments d’obres clàssiques instrumentals en versions corals per al que elles anomenaven “orquestra vocal”. Aquesta agrupació arribà a donar algun concert dins el mateix camp, i la seva existència donà com a resultat una pel·lícula que, protagonitzada per Glenn Close, s’estrenà al nostre país com Camí al paradís.

L’actriu Elisabeth Egea, amb la seva capacitat i professionalitat habituals, donà vida a algunes escenes de la vida a Palembang, que feien de nexe entre les diferent peces.

Prèviament a aquestes obres, les cançons d’Ilse Weber, infermera a Auschwitz i Theresienstadt, en unes boniques versions de la compositora israeliana, Sharon Monis, marcaren el tret de sortida d’aquest inusual concert que fou seguit amb un respectuós silenci per part del públic que omplia l’Auditori Axa de l’Illa Diagonal.

Però… hi ha molt més per explicar! El dilluns següent al dissabte del concert, ens trobàvem de nou en marxa amb un repertori extraordinari: Jeanne d’Arc au bûcher, amb la molt oscaritzada Marion Cotillard, l’Orquestra de Barcelona i Nacional de Catalunya i el Cor Madrigal i Lieder Camera, tots sota la direcció del director francès Marc Soustrot. L’actuació del Cor Vivaldi i de les seves solistes va ser saludada per la crítica molt positivament, lloant, sobretot, el color i la projecció de les seves veus, mentre que Mme. Cotillard emocionava d’allò més la concurrència amb la seva interpretació sentida de la Poucelle d’Orleans. Cues a fora per esperar- la i decepció generalitzada en descobrir que l’actriu havia sortit per la porta de darrera ja feia una llarga estona…
Uns dies més tard, Maria Chapman, una de les nostres solistes, intervingué com a solista del Rèquiem de Fauré,amb l´Orquestra Simfònica del Vallès, obtenint un ressonant i merescut èxit, a més d’una cita a la crítica de La Vanguardia de Jaume Radigales: La prodigiosa veu de la nena Maria Chapman…

Retrocedim, ara, una mica en el temps. El tret de sortida del trimestre- per tradició, el primer trimestre del curs és sempre molt ple de feina- fou disparat en uns estudis de gravació del Poble Nou el 4 de setembre, on vam enregistrar uns fragments per a la pel·lícula d´Oscar Aibar, El Bosque, escrits pel compositor i amic Albert Garcia Demestres. El 23 de setembre, a Granollers, vàrem oferir la primera actuació pública del Cor, amb una darrera interpretació del Gloria i el Magnificat de Vivaldi conjuntament amb el Cor Infantil Amics de la Unió de Granollers i l’Orquestra de Cambra de la mateixa ciutat. Posteriorment, al Gran Teatre del Liceu, en un concert organitzat per l’associació ACCAT, el diumenge 7 d’octubre, el Cor faria una breu actuació que es solaparia (un cop més, és ja una antiga tradició…) amb un Barça- Madrid.

Precedida, el dia 11 de desembre, per un concert per al consulat italià a l´Església de la Concepció, la setmana que va del 17 al 23, posaria punt final a aquest trimestre amb tota una setmana de concerts non stop: dilluns, a la Villar- roel, on presentaríem el darrer CD del Cor: Swing, swing, swing, dimarts, a la seu del Banc de Sabadell, dimecres al matí, a l´Auditori Axa, audicions per als nostres alumnes. Dimecres a la tarda, assaig i concerts de Nadal d´IPSI, dijous, concert a la Universitat Internacional de Catalunya, divendres al matí, a TV3 i, a la nit, a Banyoles. Dissabte, el concert de Nadal del nostre cicle i dumenge, Vilarreal.

Dilluns al matí, tradicional xocolatada vivaldiana i… uff… vacances!

Per cert! No sabeu què regalar per Nadal? No busqueu més!
Bo, bonic i barat: el nou CD del Cor Vivaldi! Enregistrat amb l’Ignasi Terraza trio i un seguit de guest stars que aconsegueixen un contrast força notable amb les veus vivaldianes. Aquest any, el vint i cinc de desembre: swing, swing, swing!

Vivaldi import-export… i d’altres notícies.

Written by corvivaldi on . Posted in Cròniques Vivaldianes

El trimestre final del Cor Vivaldi ha estat, per variar, pletòric, però no només a nivell musical sinó també a nivell periodístic o, com ara es diu, a nivell de “comunicació”.

La revista musical Scherzo, que és llegida per tots els melòmans de les Espanyes, va decidir publicar un article que, signat per Joan Albert Serra i sota el nom de La magia de la voz, la fuerza del trabajo feia un comentari sobre la nostra trajectòria a la vegada que lloava l´ensenyament de la recerca de la perfecció, l’esforç, la disciplina…

Uns dies més tard, quines coses, oi? el diari barceloní La Vanguardia dedicava més de mitja pàgina a un article signat per Luis Benvenuty que sota el títol Com els àngels feia especial èmfasi en una molt bona notícia, la preselecció de Mercè Bruguera, alumna de primer de batxillerat, com a possible membre del World Youth Choir. Aquesta preselecció es va concretar dies més tard, ja que la Mercè va ser finalment convocada per al stage a Xipre on treballaran el repertori escollit, abans de sortir de gira per Turquia, Xipre i Grècia. Aquest cor funciona a base d’audicions i està format per joves d’arreu del món.
La Mercè, que és una alumna exemplar, apreciable violinista i també violista, vol dedicar la seva vida a la música i el fet de poder participar en un projecte tan singular, ha de posar una magnífica pedra angular a la seva construcció professional. Moltes felicitats!

Per si tot això fos poc, la digna o potser no tan digna (segons com es miri, és clar…) faç del director del Cor ( en una foto, per cert, de, més o menys els temps de la seva primera comunió…), apareixia al semàfor de La Vanguardia, en verd!,fent- se realitat un antic anhel personal.

Temes periodístics o de comunicació a part, en aquests darrers mesos, el Cor Vivaldi s’ha dedicat al “negoci” de l’exportació! Ho ha fet, a més d’amb la Mercè Bruguera, amb dues cantaires més, la Laia Borrell, que ha participat com a solista dels preciosos Chichester Psalms de Leonard Bernstein amb el Cor Madrigal de Barcelona en dos concerts: Vilafranca i Sant Felip Neri a Barcelona i una solista encara ignota, en escriure aquestes línies, que interpretarà el cèlebre Pie Jesu del Requiem de Fauré amb l´Orquestra Simfònica del Vallès, sota la direcció del seu titular, el mestre Ruben Gimeno.

Pel que refereix al futur immediat, el proper 1 de juliol, darrer concert a l´Auditori de Barcelona amb dues obres del “hit parade” de la música clàssica:
Gloria i Magnificat d’Antonio Vivaldi, en la interpretació del Cor Vivaldi conjuntament amb el Cor infantil Amics de la Unió de Granollers, en una primera “joint venture” entre els cors capdavanters del moviment coral infantil de l’actualitat.
Ambdues obres, que seran interpretades d’acord amb una teoria molt discutida, segons la qual, a l´Ospedale della Pietá no hi havia veus greus i, per tant, les obres s’interpretaven només amb veus femenines, de manera que en lloc de tenors i baixos hi havia “tenores” i “baixes” que, lògicament, cantaven una octava més alta que les veus masculines. Total, que només amb veus femenines, podrem escoltar aquestes apreciades obres que aniran acompanyades per l’Orquestra de Cambra de Granollers i sota la direcció de qui signa el present article. Aquesta producció no es quedarà només en un sol concert ( Tots: Haaaaaalelujah, Haaaalelujah!!) sinó que marxarà de “gira” pels Pirineus, amb tres concerts:
19 de juliol a Esterri d’Àneu – 20 de juliol a La Seu – 21 de juliol a Avià.
I… llavors… farem vacances i acabarem de definir el curs vinent, que ja ho està en un altíssim grau i que, novament a l´Auditori Axa ( a casa nostra, com aquell que diu…) ens portarà uns programes molt i molt interessants, entre els que cal remarcar el primer concert (dissabte 10 de novembre) que portarà per títol Les veus dels camps del silenci, amb obres de Britten (Balad of Lady Barnard and Little Musgrave i la terrible Children’s crusade, amb text de Bertold Brecht) i arranjaments i música fets als camps de concentració de Theresienstadt i Palembang (Sumatra).

No cal dir que hi tenim moltes il·lusions en aquest programa i esperem despertar no ja l’interès del nostre públic sinó de molts estaments i associacions que treballen per tal que el que va succeir a la segona guerra mundial, s’expliqui a les noves generacions i no s’oblidi mai.

Nosaltres procurarem posar- hi el nostra gra de sorra. Mentrestant, bones vacances a tots!

I si ens dediquem al curling?

Written by corvivaldi on . Posted in Cròniques Vivaldianes

Ja no és cap primícia ni cap sorpresa per a ningú, perquè al darrer número del Fil ho anunciàvem com a darrera hora:
Hem guanyat el gran premi de cant coral!

A Bilbao, i en competició amb dos cors més d’adults, el Cor Vivaldi aconseguí el Gran Premio Nacional de Canto Coral BBK 2011. Una fita realment important i molt merescuda per al Cor, que, com sempre, rebé un nul interès per part dels nostres medis de comunicació, massa ocupats en donar les males notícies del dia: baixen les borses, pugen els impostos, baixen els salaris, ara tornen a baixar… i és que això del cant coral, tanmateix és ben poca cosa, ai, Senyor… si enlloc de ser el premi d´Espanya de cant coral hagués estat el Campeonat d´Espanya de Curling (sí, sí, aquell esport del gel amb l’escombra i el disc de granet que no practica ningú…) hauríem sortit fins i tot per TV3 i el President Mas ens hauria rebut en audiència privada. (Ei, amb il·lusió!)

El cas és que dos dies més tard, tornàvem a rebre un nou premi, aquest cop no era un premi coral o musical sinó ètic. Es tractava del Premi Proteus 2011 a l’ètica en el desenvolupament d’un projecte pedagògic. Premi apreciat sobretot pel que significa a nivell de reconeixement d’una tasca que pretén no tan sols ser musical sinó, sobretot, pedagògica i de transmissió de valors ètics i de convivència. Des d’aquí el nostre agraïment a l’Editorial Proteus per aquest premi i unes gràcies molt especials per a José Luis Regojo, pare de l’Escola, que fou qui presentà la candidatura del Cor Vivaldi.

En aquest estat “cum gloria” acabà el primer trimestre i amb una setmana de concerts a Leganés, prop de Madrid, començà el segon. Bé, cal remarcar de manera molt especial que el dissabte abans de sortir de viatge, els pares i mares del Cor van organitzar un acte de felicitació pels premis, al “magatzem de cultura” Mas- Bernat, en un acte summament entranyable que mai abans havia tingut lloc en tota la nostra història i que, des d’aquí, volem agrair molt sincerament. A Leganés, com anàvem dient, hi ha la Universidad Carlos III i dins aquesta, un magnífic auditori de 800 localitats que cada dia acollí dues sessions per a escolars de 6 a 8 anys de l’òpera infantil The Golden Vanity de Benjamin Britten.

En total, doncs, vuit sessions d’aquesta magnífica obra que tingueren lloc als matins, organitzades per Caja Madrid, mentre que les tardes eren destinades a les visites culturals i a l’estudi (que de tot s’ha de fer, a can Vivaldi!). Així, el Museo del Prado, el Palacio Nacional i l’Escorial constituïren els nostres tres objectius principals, amb una visita obligada al Cinema, per culpa del fred i del gel a les carreteres que aconsellà un allargament (per una nit més) de la nostra estada al centre d’Espanya, per anar a veure la pel·lícula Katmandú, d’Iciar Bollain. Us recomano veure- la en autèntic “sensurround”, on el fred “nepalí” es colava a la sala… quina cosa tan extranya! Abrigats fins a les celles, vam aconseguir esbrinar que, coincidint amb la setmana més freda de l’any, els responsables dels cinemes havien decidit fer unes obres per les quals s’hi colava tot el fred del món, que, a Leganés, a l’hivern, és molt!

Una setmana molt especial en la qual vam rebre tota classe de felicitacions. Artístiques, és clar que sí, heu de pensar que, a vegades, els nens de la sala fins i tot callaven, i la presentadora, l´Ana Casado, ens va dir que, després d’aquesta experiència amb nosaltres estava pensant en fer- se del Barça! Però també pel comportament cívic del grup. Les més sinceres, probablement, les dels guies dels museus, que, després d’haver- se jugat el grup de nenes al mètode de treure la palleta més curta, respiraven alleugerits en veure que aquell grup d’adolescents escoltaven les seves explicacions sense dir ni piu.

– Nuestro trabajo seria muy diferente si siempre encontráramos grupos como el suyo!
Fins i tot el cambrer del bar de l´hotel de Leganés, en David, ens va enviar un mail en el qual feia constar el seu agraïment per la mostra de bona educació que havíem donat tots plegats i ho feia en català,perquè havia passat uns anys a Barcelona i s’havia pres, fins i tot, la molèstia d’aprendre’l!

El premi a les gràcies més sentides se l’emportà, però, doña Paloma, encar- regada del servei de menjador de la Universidad Carlos Tercero, que va respondre a una interpretació improvisada d´un cànon de Mozart, amb un Tigris, un Eufrates, un Iguazú de llàgrimes molt emocionades i és que, segons sembla, una cosa és sentir cantar el Cor Vivaldi, però quan el Cor Vivaldi canta per a tu… la natura pot disparar- se!

I després de Leganés, de nou a la feina diària per tal d’aprendre el nou repertori amb què omplirem el programa del 22 d’abril a l´Auditori. Un programa de música catalana anomenat els Top Ten que farem amb la col.laboració de la secció masculina del Cor Madrigal i que constituirà el penúltim programa del nostre cicle a l´Auditori de Barcelona, ja que el curs vinent, per obra i gràcia de la direcció entrant (que ara em diuen que ja és sortint, quines coses té l’administració, oi?) tornarem a casa, a l´Auditori Axa de l’Illa Diagonal. Ja se sap:

Roda el món i…torna al Born!

Margarita Cabero (mànager del Cor Vivaldi) • corvivaldi@ipsi.cat • +34 93 453 65 59 / +34 699 44 34 54

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca