Article de Justo Barranco a La Vanguardia, el 18 de juliol de 2017

Crònica d’un vespre a Sant Magí ( Àustria)

No ens hem tornat bojos, no! Sant Magí no és a Àustria, clar que no! Ara bé, tal és la cura i l’amor amb que la bona gent que organitza el cicle de concerts a aquesta bonica ermita  fan la seva feina, que volent-ho o no, aconsegueixen crear un ambient propi del millor “biergarten” austriac.

Una jornada inoblidable!

Article al diari “EL SUR” edició russa

Traducció: Daniela Ruiz Pakula i Larisa Pakula

Qualitat per a minories…

Durant la setmana santa, els malaguenys van tenir l’oportunitat de gaudir del Cor Vivaldi.  Va ser un concert en un alè, amb nota alta, a l’uníson sense fi. Els anomenen “veus blanques” probablement per la puresa i cristalinitat de les seves veus. Flauta, orgue, percussió i piano els acompanyaven en un programa format per obres del compositor basc Josu Elberdin i el reconegut compositor català, Albert Guinovart, que, a més, acompanyava al piano el Cor, situat al bell mig de l´escenari del Cervantes. El Cor Vivaldi va ser fundat el 1989 pel mestre Òscar Boada, amb qui vaig poder parlar al vestidor abans del concert. Heus aquí l’entrevista.
El Sur: Òscar, moltes gràcies per atendre’m. És la vostra primera vegada a Màlaga?

Ò.B:No, l’any 2009 vam venir a  cantar a la catedral de Màlaga, encara que, naturalment, els integrants del Cor ja no són els mateixos. Fixa’t que durant els trenta anys de vida que aproximadament te el cor, han passat per les seves files, un número aproximat de quatre-cents nens i nenes. En aquests moments, el cor està format per  30 cantaires que són necessàriament seleccionats, perquè, després de tot, volem que tinguin un sentit de professionalitat.

E.S: Això vol dir que hi guanyen diners amb això?

O.B: ( Somriu) No,no! En aquest cas professionalitat no vol dir això! No relacionem qualitat amb quantitat, nosaltres! Després de tot, un pot cobrar molt i cantar molt malament, oi? A mi m’agrada repetir a qui em vulgui escoltar que un professional no és el que guanya molts diners sinó el que fa bé la seva feina!

E.S: Això és perfeccionisme, no?

O.B: Jo prefereixo el progrés a la perfecció…

E.S. Com va ser que vareu decidir crear el Cor, fa trenta anys?

O.B: A finals dels vuitanta volia crear un cor “professional” en una escola “normal”

E.S: Això ho aconseguit,no? Després de tot el Cor obté reconeixement internacional, no?

O.B: Bé, amb molta freqüència  participem a concursos internacionals i darrerament estem molt contents d’haver estat nominats “Ambassador” de la International Federation of choral music. A més, també viatgem freqüentment pel país i hem fet gires per Estats Units i Argentina a més de viatges per Europa.

E.S: Heu anat a Rússia?

O.B. Amb el Cor, no, tot i que ens agradaria molt!. Si que hem cantat en rús en alguna ocasió. En general procurem fer versions originals. Per a la pronunciació en rus, fem servir una “consultora” que canta al Cor i que es diu Daniela i és de mare letona, però de parla russa. La Lisa, una altra cantaire, és també originària de Rússia, encara que, com que va venir de molt petita, no recorda la llengua.

E.S: Però vostè ha estat a Rússia com a jurat, oi?

O.B: Si, als 9 Choir games de Sotxi, l’estiu del 2016. Aquest esdeveniment i la ciutat en si ( per a mi, una de les millors ciutats que he vist mai) em va deixar bocabadat!

E.S: Ah si? Què és el que més li va sorprendre?

O.B: La natura, el mar que s’enllaça amb el bosc i la muntanya, l’arquitectura de la ciutat, l’ordre i la neteja absolutament impecables. Inoblidable! Ja m’agradaria a mi anar-hi de vacances a Sotxi!

E.S Quina actuació van fer els cors russos?

O.B: Boníssima,és clar! Després de tot, Rússia és un país amb una tradició musical extraordinària, també a nivell pedagògic. Recordo, en aquest sentit,  l’opinió d’una de les meves mestres després de tornar d’una visita als conservatoris de l’antiga Unió Soviètica.  Ella lloava especialment el sentit estricte de professionalitat que tenien, la disciplina…sense la qual no es pot aconseguir la perfecció.  Jo, personalment, també opino que la professionalitat només pot arribar si surts de la teva “zona de confort”. En aquells temps, a la Unió Soviètica, als conservatoris, també cuidaven els detalls aparentment menors. M’explicava aquesta mestra, que fins  i tot els alumnes tenien espais per al seu gaudi, amb aquaris amb peixos….aquí això seria realment extraordinari!

E.S. Òscar, t’he sentit dir que “l’actitud de l’artista és la targeta de visita” això m’ha fet pensar en els dies d’avui….tots opinen que l’escola russa és molt bona, en música, en ballet….jo tinc certs dubtes….de veritat estimem tant a la nostra cultura com fem veure? Jo he sentit molts russòfons  que viuen a la costa malaguenya que critiquen el “baix nivell” de la zona….en canvi jo opino que la cultura espanyola és molt rica, però què passa quan hi ha actes importants culturalment parlant com el d’avui? Entre el públic pots escoltar parlar, alemany, anglès, castellà, clar, però ningú no parlava rus! O sigui, es queixen del nivell cultural i quan hi ha una cosa que  val la pena, no hi van! Sap greu que un cor d’aquesta categoria no hagi estat acompanyat per una major quantitat de gent i que nens amb les seves famílies els haguessin pogut veure….el director ja ho va dir: lluitem contra el fútbol ( Màlaga-Barça!) i ja sabem, tal i com també els va dir l’ Òscar Boada,  que la  gent que valora les coses és sempre minoritària. La propera vegada, si voleu destacar, no cal que us compreu un cotxe ni una casa, amb un ticket del Teatro Cervantes per a un concert com aquest, n’hi haurà ben bé prou!

El director del Cor Vivaldi, Òscar Boada, ha estat designat nou director del concurs internacional Canta al Mar que es celebra, anualment, a Calella.

El concurs, promogut per l´empresa Interkultur, ha apostat per una figura del país per dirigir aquest esdeveniment que aplega més de setanta cors de tot el món.

New director’s interview: how to tug at the heartstrings of a catalan chorus master

Canta al mar 2017, Calella,