Aprendre música: repetez, je vous en prie!

Written by corvivaldi on . Posted in Cròniques Vivaldianes

La substitució dels considerats “antics” mètodes didàctics ha suposat la desaparició virtual de la repetició. Fins no fa gaires anys, la repetició, a l’aprenentatge, era “l’eina!”. Ara, als nostres temps, els dels ordinadors, dels mòbils, els de les “palms” i “nintendos”, la repetició és vista com una cosa tediosa, no gaire profitosa, antiquada i, sobretot, reaccionària.

Potser sí que la repetició és antiga i té una part tediosa, però, és clar, això dependrà de l’ànim amb què es faci i de les ganes de fer- la atractiva que eventualment s’hi puguin posar, però profitosa, allò que se’n diu profitosa (i perdó per la repetició…) pot arribar a ser- ne molt!

Observem, sense anar més lluny, l’aprenentatge d’un instrument: com arribar a dominar una obra sense repetir? Els francesos, de l´assaig en diuen “répetition”. Deu ser per casualitat? No, no és casualitat! La repetició és absolutament imprescindible, només cal buscar- li el sentit i repetir amb el convenciment que aquesta no ha de ser purament mecànica sinó també conscient, encara que, en aquest darrer punt, no hi acabem d’estar tots d’acord. La francesa Laurence Equilbey, distingida col·lega directora del Cor Accentus de París, sosté que així com a un dit no se li explica per què es repetirà un fragment instrumental, al cor, malgrat ser un instrument humà, tampoc no cal explicar- li cadascuna de les repeticions a què el pugui sotmetre el director de torn: cap a l’èxit per la pràctica, aquesta és la divisa. És aquest un comportament flagrantment conservador i reaccionari, indigne del nostre flamant sistema educatiu?

Cal que avisem la Inspecció Educativa? No, i ara! Que això està passant a França; no cal que ens amoïnem! I, a més, potser sí que és conservador, però no ens estarem passant de progressistes, oi? M’explicaré: a cinquè i sisè de primària, l’assignatura de música es basa exclusivament en l’aprenentatge del teclat electrònic. Aprendre a tocar un instrument comporta aprendre a desxifrar les notes i ritmes que apareixen a la partitura, convertir- les en so tot utilitzant l’instrument i lligar- les les unes amb les altres fins a poder obtenir un “tot” orgànic que tingui significat; en altres paraules, que es pugui reconèixer, que l’oient el pugui identificar com una música determinada sense massa dubtes. I tot això, és clar… cal fer- ho sol! No en conjunt i aprofitant el talent o les habilitats dels altres, sinó en la més estricta i absoluta individualitat.

Per arribar a aconseguir la fluïdesa, segur que ho han endevinat, fa falta un munt de repeticions. Doncs bé, segurament per allò de les forces centrípetes, l’esforç es dirigeix a intentar evitar les repeticions necessàries, buscant tota classe de marrades que, com es poden imaginar, només porten a “culs de sac” infranquejables que obliguen, es vulgui o no, a tornar al mateix punt de partença sense haver aprofitat gairebé res del temps esmerçat. En canvi, una pràctica basada en la repetició conscient de petits fragments de, posem, dos o quatre compassos, durant breus períodes de temps (10- 15 minuts al dia) ha demostrat ser no només productiva sinó que també afavoreix la seguretat i l’autoconfiança de l’executant, que veu rentabilitzats els esforços que ha esmerçat en l’aprenentatge d’aquella obra i que pot arribar a gaudir del plaer que s’obté quan es pot interpretar amb correcció una petita obra o fragment. Què bonic que fa, eh? Quan l’oient és capaç d’identificar la peça que estem tocant, perquè simplement la reconeix!

No hi ha substitut possible per a la repetició en l’aprenentatge d’un instrument o d’una llengua, en la dansa o fins i tot en les arts plàstiques, per exemple. Podrem fer repetir amb més o menys gràcia, amb més o menys intensitat, però la repetició serà absolutament imprescindible i, com tantes i tantes coses, no passarà mai. Per això no ens queda més remei que dir- vos, estimats alumnes: répétez mes enfants, répétez, je vous en prie!

Trackback from your site.

corvivaldi

This information box about the author only appears if the author has biographical information. Otherwise there is not author box shown. Follow YOOtheme on Twitter or read the blog.
Margarita Cabero (mànager del Cor Vivaldi) • corvivaldi@ipsi.cat • +34 93 453 65 59 / +34 699 44 34 54

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca