Amb motiu de la presentació del documental “La cosa més avorrida del món”

Written by corvivaldi on . Posted in Cròniques Vivaldianes

Cantaires del Cor Vivaldi, Senyor Albert Bardolet, director de música de

l´ICEC, senyora Mariona Carulla, presidenta de l´Orfeó Català, senyor Antoni Amorós, senyor Oriol Blancher,senyores i senyors, amics i amigues:

Quan l’any 2004 vam estrenar la nostra primera comissió, el Stabat Mater de Demestres, al sopar posterior vaig tenir ocasió de parlar amb un professional dels audiovisuals que em va comentar el seu interès per fer un documental sobre la nostra feina, algun dia…

Aquell dia passà i també passà el 2004 i el 2005 i els anys següents i, molt més tard,un bon dia, pel novembre de l’any 2012 vaig tenir sobre la meva taula no una, sinó dues propostes per fer un documental sobre el Cor Vivaldi. Ambdues, eren ben professionals i ambdues pretenien seguir la nostra activitat durant un cert període de temps ( i ambdues, també, creguint-s’ho o no, van sorgir un mateix dia!)Finalment, després de pensar-ho molt i molt, ens vam decidir per l’oferta de la Christina Pitouli i el Carles Muñoz. Mai no ens vam penedir i haig de dir, i no me’n cansaré de repetir-ho que en aquests sis mesos de seguiment, vam descobrir, més enllà d’uns professionals de gran competència dues persones que, amb gran sensibilitat, es van deixar guanyar per la nostra música i la nostra manera de fer i es van convertir en dos amics. ( dos grans amics invisibles, hauria de dir! A vegades vaig dubtar que no tinguessin la capa de Harry Potter: eren capaços d’evaporar-se, tot i que estaven allí, davant nostre, en mig dels cantaires, a la nostra sala d’assaig de menys de quaranta vuit metres quadrats!)

Amb aquestes premises, el documental no podia sortir malament, cosa que, d’ aquí a pocs minuts, podran comprovar-ho vostès mateixos. No només perquè van enregistrar gairebé 300 hores d’assaigs, concerts, viatges, sinó també perquè després de la nostra convivència, en Carles i la Christina ( que va acabar parlant un apreciable català al final de la seva estada amb nosaltres), havien esdevingut, sense ser-ne conscients, uns apreciables vivaldians, allò que en Zipi y Zape diríen, de «tomo y lomo»

Un documental sobre el Cor Vivaldi! Moltes coses per explicar: d’on surten aquests nens i nenes? Qui els treballa? A quin lloc? Amb quines circumstàncies? Amb quins mètodes? Per què a IPSI?

Moltes preguntes…La cosa més avorrida del món, no ha volgut ser, però, «El secret del Cor Vivaldi», i, per tant, no explica ni el perquè ni el com del Cor Vivaldi, al menys, no d’una manera clara i precisa. No parla de la nostra relació amb els compositors, que és prou coneguda i important. No parla de recerques de repertoris ni de sonoritat coral ni de tècniques vocals, ni de les dificultats d’obtenir concerts pagats en aquest nostre país ni tan sols de la manca de subvencions públiques que ens afligeix en aquests moments tan i tan difícils. No hi surt, tampoc, el treball a l’ombra dels pares i mares ( això hauria demanat una càmera a cada domicili….potser una mica excessiu, no?)Deixa intuir, això si, a l’espectador atent, que darrera de tot això hi ha una bona dosi de treball i sacrifici, però no creua la frontera. I no ho fa, sobretot, perquè un documental que expliqués tot el que ha passat durant sis mesos, hauria de durar, com a mínim, cinc hores i potser llavors, amb una mica de sort, hi podria sortir tot allò important que va succeir en aquell interval de temps i podríem aconseguir que l’espectador que encara estigués despert a la fi de la projecció, tingués una idea clara del perquè de tot plegat. Em consta el neguit que els ha provocat als dos cineastes el fet d’haver d’escollir d’entre les diferents filmacions: no hi podia sortir tot!! El que si que surt és un grup de nois i noies que atravessen edats complicades de la mà d’un equip de professionals que m’honoro a presidir, que tot i imperfecte, procura dirigir el grup cap a la millora constant, per aconseguir l’objectiu suprem, el gran premi, que no és altre que arribar a fer MÚSICA en majúscules. Perfecció? No, progrés! Aquesta és la nostra màxima i mentre la exerciem, les càmeres ens han agafat rient, plorant, enfadats, dient barbarismes (ai els Vales i els Buenos…), felicitant, criticant, renyant…en definitiva, ens han enxampat en la nostra labor diària que no és altra que fer música amb els nostres deixebles.

La pel.lícula és a punt de començar. Permetint-me que, abans de finalitzar, els digui que nosaltres no ensenyem música per tal que els nostres alumnes siguin grans músics ni perquè pretenem que facin música tota la seva vida. Ensenyem música per tal que, a través d’ella, siguin més humans, siguin capaços de reconèixer i apreciar la bellesa, puguin intuir la percepció de la transcendència i, sobretot, en els mals moments, tinguin quelcom al que aferrar-se, de manera que tinguin més amor, més compassió, més gentilesa, més bondat i, en defintiva, més vida.

Acabo.Moltes gràcies a la direcció de l´Escola IPSI per fer possible aquest documental, el nostre sincer agraïment a la generositat de la Universitat Internacional de Catalunya i també la dels anònims ( i no tan anònims) mecenes que des de la plataforma del Verkami han ajudat a que aquest documental pugui ser, aquesta nit, una meravellosa realitat.

Acomodint-se a les seves cadires i parin atenció: comença «La Cosa més avorrida del món»!!

Trackback from your site.

corvivaldi

This information box about the author only appears if the author has biographical information. Otherwise there is not author box shown. Follow YOOtheme on Twitter or read the blog.
Margarita Cabero (mànager del Cor Vivaldi) • corvivaldi@ipsi.cat • +34 93 453 65 59 / +34 699 44 34 54

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca